La xarxa hidrogràfica

UNA XARXA HIDROGRÀFICA DISIMÈTRICA

Mapa de la divisòria de les aigües
Font: Mapa interactivo de España http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/1391

La basculació de la Meseta cap a l'oest amb el plegament alpí i la disposició de les serralades peninsulars, ha originat una xarxa hidrològica disimètrica: els rius del vessant atlàntic  drenen les aigües del 70% del territori peninsular, són més llargs i amb pendent escassa, mentre que els rius mediterranis ocupen una superfície molt més menuda, el 30%, són curts i han de salvar el desnivell des del seu naixement fins la costa en un curt tram, exceptuant l'Ebre.

MAPA i DESCRIPCIÓ DELS VESSANTS HIDROGRÀFICS


El mapa representa els vessants hidrogràfics peninsulars. El relleu, la vegetació, el sòl i sobretot el clima, influeixen en les característiques dels rius:

-Els rius del vessant mediterrani transcorren per una reduïda conca, són curts, molt erosius, amb un cabal escàs i irregular i pateixen un fort estiatge. L'Ebre n'és l'excepció; de fet és el més cabalós d'Espanya i presenta una caràcter diferenciat de la resta de rius d'aquest vessant: llarg, extensa conca i cabalós per l'alimentar-se de nombrosos afluents del Pirineu.

-Els rius del vessant atlàntic són els de major longitud i cabal malgrat l'escasses preciptacions del clima mediterrani de l'interior peninsular, doncs tenen unes conques molt extenses i una atapeïda xarxa d'afluents, encara que tenen un cabal irregular pel clima pel que transcorren, sobretot els del sud.
L'excepció és el Miño, que vessa en l'Atlàntic, és curt, amb un cabal abundant i regular degut a les característiques del clima atlàntic per on transcorre.

-Els rius del vessant cantàbric són nombrosos i curts amb una gran força erosiva, doncs naixen prop de la mar i han de salvar un desnivell considerable en un curt tram fins la desembocadura, però amb un cabal elevat i regular degut al clima atlàntic per on transcorren.