Pandèmia Covid-19 i Demografia

La mortalitat, la natalitat, les migracions: amb major o menor intensitat, totes les variables demogràfiques s'han vist afectades per la pandèmia Covid-19 que començà a manifestar-se fa un any. Sobretot, la mortalitat i la natalitat i, en conseqüència, l'accentuació del creixement vegetatiu negatiu.

1. LA MORTALITAT

Si bé la mortalitat ha anat augmentant lleugerament des de finals del segle XX degut, principalment, a l'envelliment de la població,  la pandèmia ha augmentat el número de defuncions:
- en 2019 hi hagueren 414.914 defuncions.
- en 2020 han estat 501.026, de les quals 56.000 es corresponen a morts confirmades pel Covid-19. (👇passa el cursor per sobre la gràfica)
  


L'augment del número de morts ha incidit en l'augment de la TBM del 2020: 
- en 2019 la TBM (taxa bruta de mortalitat: relaciona el número de defuncions per qualsevol causa en un any per cada mil habitants) era de 8,8 %0
- en 2020 se situa en 10,5 %0 (dades provisionals)(👇passa el cursor per sobre la gràfica)



En la següent gràfica de defuncions setmanals acumulades 2017-2020 i primer trimestre de 2021, s'observa l'evolució del número de defuncions al 2020 a partir de la primera onada de la pandèmia, en la setmana 14 (del 30 de març al 5 d'abril), i la comparació respecte als anys immediatament anteriors.



2. LA NATALITAT

El descens de la natalitat s'ha accentuat durant el 2020 en el context de la pandèmia (a l'igual que en els països de l'entorn):
- en 2019 es registraren 358.000 naixements. La taxa de natalitat era del 7,62 per mil habitants.
- en 2020 han estat 338.000 naixements (dades provisionals).

Es pot observar en la següent gràfica la disminució significativa del número mensual de naixements a partir d'octubre de 2020.
(👇passa el cursor per sobre la gràfica)


Ja haviem analitzat que la natalitat presenta una constant tendència a disminuir des de 1975 i les seues diverses causes, així com el descens significatiu a partir de la crisi econòmica de 2008 (bombolla financera, especulació, reforma laboral, atur, precarietat...). Ara al descens s'afegeixen els efectes socioeconòmics i la incertesa de la pandèmia.

     %0


3. CREIXEMENT NATURAL o VEGETATIU

El creixement natural o vegetatiu de la població (la diferència entre la natalitat i la mortalitat) ja era propera al 0 a l'any 2000 i des de 2015 el saldo vegetatiu és negatiu.

L'augment de la mortalitat en 2020 i la disminució de la natalitat en 2020-2021, incrementarà el creixement vegetatiu negatiu (al 2019 era de 57.146 persones.)


En la següent gràfica, podem observar (i recordar) com ha evolucionat l'índex o taxa de natalitat i de mortalitat des de 1940 fins 2015, expressat en %0. Recordem que l'espai entre la línia que representa la taxa de natalitat (blava) i la que representa la taxa de mortalitat (roja), ens indica el creixement natural o vegetatiu de la població.



4. LES MIGRACIONS

Les restriccions de la mobilitat per la pandèmia Covid-19 ha produit una reducció dels fluxos migratoris, tant la immigració exterior com l'emigració cap a l'exterior.

Immigració exterior: 245.301 
Emigració exterior: 131.445
Emigració exterior 297.368