Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquemes. Mostrar tots els missatges

La diversitat del paisatge natural

Hem vist en el tema el trets geogràfics essencials i quins són els factors de la diversitat del medi natural (l'extensió de la península, la seua localització i la pròpia configuració peninsular i del relleu). El següent esquema ens servirà per sintetitzar les característiques dels diferents paisatges naturals. 
Mapa Mental creado con GoConqr por Joaquín Ruiz Abellán

La població espanyola. Esquema del tema

LA POBLACIÓ ESPANYOLA. Introducció i esquema del tema. 

En esta unitat s’estudia la dinàmica de la població de l’ Estat Espanyol atenent sobretot als canvis experimentats en el segle XX fins l'actualitat. 

En aquest període ha existit un creixement constant, encara que amb diferents ritmes i amb un comportament territorial desigual

Des de les darreres dècades del segle XX assistim a un descens del creixement vegetatiu i l'envelliment de la població

D’altra part, els moviments migratoris estan experimentant canvis importants:
- Les migracions interiors han perdut la importància que tingueren en els anys 60-70.
- L'emigració cap a l'exterior també fou un fenòmen important en les dècades 60 i 70. La conjuntura econòmica de crisi actual ha provocat de nou l'emigració de joves cap a països europeus.
- Durant la dècada de 1990 i fins l'esclat de la crisi al 2008, l'Estat Espanyol ha invertit la tendència històrica de país emigrant per convertir-se en país receptor d’ immigrants. La crisi actual ha paralitzat aquest procés. 

Tanmateix, s’estudia l’ estructura de la població i les desigualtats demogràfiques espacials: en la distribució de la població en el territori, per edat i sexe i socio-econòmica.

ESQUEMA GENERAL DEL TEMA (font Toni Pitarch)

Els dominis climàtics d'Espanya

ELS DISTINTS CLIMES DE LA PENÍNSULA, LOCALITZACIÓ i LES SEUES CARACTERÍSTIQUES


CLIMA ATLÀNTIC o OCEÀNIC atemperat plujós

Localització. Nord peninsular: des de franja litoral de Galícia, cornisa  Cantàbrica fins el nord de la costa Mediterrània.
Factors. Proximitat a l'Atlàntic i latitud.
Precipitacions.Abundants i regulars al llarg de l’any, superiors a 800mm. Màximes en hivern/mínimes en estiu; són menors en zones més allunyades de la costa, en les zones de transició cap al clima mediterrani, on  poden haver fins dos mesos secs.
Temperatures. Hiverns suaus/estius frescos, amb poca amplitud tèrmica entre 10-12ºC. poc contrastades al llarg de l’any per influència termorreguladora del mar. Major amplitud en zones més allunyades del litoral.


CLIMA MEDITERRANI
Localització. Ocupa la  zona més extensa de la  península: interior peninsular, costa mediterrània i les Illes Balears, Ceuta i Melilla. 
Les precipitacions són escasses i irregulars,  entre 800 i 300 mm, amb una marcada sequera estival motivada per la influència del Anticicló de les Açores.  Les precipitacions i temperatures varien entre la costa i l'interior i per la latitud. Les màximes precipitacions es donen en els equinoccis, a excepció de les zones més septentrionals que es produeixen a l'hivern. 
Presenta dos subtipus: mediterrani d'interior i mediterrani costaner.

 -MEDITERRANI D'INTERIOR. Continentalitzat sec d'hiverns freds

Localització. Interior peninsular i Depressió de l’Ebre; és el clima que ocupa major extensió.
Precipitacions. Escasses, entre 800-300 mm anuals. Màximes en hivern i equinoccis. Més abundants en el nord i oest de la zona climàtica degut a les borrasques atlàntiques.
Temperatures: Acusada continentalització per l'aïllament de la influència marina, hiverns freds/estius calorosos. Elevada amplitud tèrmica (> a 16ºC).
Es diferencien vàries zones: submeseta-nord, submeseta-sud, Extremadura i interior d'Andalusia.
- MEDITERRANI COSTANER. Temperat sec d'hiverns suaus


Localització: Costa Mediterrània, des de Girona fins la costa sudatlàntica, Balears, Ceuta i Melilla.
Distinció de subtipus:

-Costa Nord

-Costa central
-litoral Atlàntic andalús

Precipitacions. Escasses i irregulars, entre 300-800 mm. Mínimes en estiu/màximes en l'hivern i equinoccis. Diferències al llarg de la costa: més abundants en la zona litoral nord i costa atlàntica andalusa per estar afectades per les borrasques atlàntiques; menys abundants conforme se descendeix cap al  sud de la costa mediterrània. En les costes mediterrànies les màximes es donen a la tardor per la gota freda.

Temperatures. Amplitud tèrmica moderada (entre 12-16ºC.) Hiverns suaus (mitjanes superiors a 10ºC) i estius calorosos (més de 22ºC). Diferències per latitud: augmenten de nord a sud.
 -CLIMA MEDITERRANI ÀRID


Localització. Sud-est peninsular, des del sud d’Alacant fins Almeria i àrees reduïdes de l'interior.
Factors. El relleu dificulta la influència de les borrasques atlàntiques i la proximitat a Àfrica permet l'arribada de l'aire sec i càlid.

Precipitacions. Escasses <300mm. Forta sequera en estiu.

Temperatures. En el litoral mediterrani hiverns càlids/ estius calorosos, amb mitjanes anuals >18º; en l'interior hiverns freds.

 CLIMA DE MUNTANYA

Localització. En zones muntanyenques a més de 1000 m. Característiques modificades pel clima de la zona.
Precipitacions. Abundants, superiors a
1000 mm, menors en latituds meridionals. Tempestes en estiu en  hivern en forma de neu.


Temperatures. Hiverns freds/estius frescos. Diferéncies per latitud.

 CLIMA CANARI SUBDESÈRTIC o SUBTROPICAL  
Localització: Illes Canàries. 
Factors. La localització en el Atlàntic, propera a la zona subtropical i al continent africà rep influències variades: l'anticicló de les Açores els vents alisis; l'aire sec i càlid africà. El relleu insular modifica el clima (microclima).
Precipitacions.  Molt escasses i irregulars, inferiors a 300mm. En les illes més orientals no superen els 150mm. En les zones més altes i a sobrevent  poden arribar a 1.000mm.
Temperatures. Càlides durant tot l'any, amb una mitjana anual de 20ºC. 


Els Espais Industrials

TEMA ELS ESPAIS INDUSTRIALS i exercicis PAU

1. La importància de la indústria en Espanya
2. El procés d'industrialització
3. L'estructura sectorial de la indústria
4. La localització de la indústria. Els factors. Els desequilibris. Les àreees més industrialitzades i eixos d'expansió. Les àrees en decliu i d'industrialització moderada
5. Els problemes i les polítiques industrials


ESQUEMA



MAPA DE LES ÀREES INDUSTRIALS


ESTRUCTURA SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA, LOCALITZACIÓ i ÀREES



 ARXIU PDF EXAMEN PAU Exercici 2 SECTORS ECONÒMICS I INDÚSTRIA

 ARXIU PDF EXAMEN PAU EXERCICI 2 CARACTERÍSTIQUES INDÚSTRIA, ESPAIS INDUSTRIALS,PROBLEMES

El sector primari

TEMA EL SECTOR PRIMARI i exercici PAU
1. Els usos del sòl
agrícola
ramadera
forestal

2. Els factors de la diversitat dels paisatges agraris
físics
humans

3. Els paisatges agraris: Humida, Interior, Muntanya, Canàries
localització
estructura agrària
agricultura

4. Les tendències actuals dels sector agrari
reducció i concentració de les explotacions
modernització
dependència de la PAC
exportació

5. Els problemes dels espais rurals i les solucions
demogràfics
mediambientals
les polítiques


ESQUEMA DEL TEMA


CARACTERÍSTIQUES DE L'AGRICULTURA: USOS DEL SÒL i TRANSFORMACIONS

ELS PAISATGES AGRARIS EN ESPANYA


 EXAMEN PAU EXERCICI 1 MEDI FÍSIC-AGRICULTURA

L'espai urbà. Esquema del tema


 
L'ESPAI URBÀ. Contingut del tema i esquema:
1. EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ. Factors i etapes de creixement de les ciutats. L'estructura urbana actual. Les tendències actuals: extensió, dispersió, especialització, globalització. El plànol.
2. EL SISTEMA ESPANYOL DE CIUTATS. Les funcions de les ciutats. La xarxa urbana espanyola.
3. ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS. Les polítiques d'ordenació urbana. Solucions.


ESQUEMA GENERAL DEL TEMA

Els recursos hídrics en Espanya

1. ESQUEMA GENERAL DEL TEMA ELS RECURSOS HÍDRICS

http://www.mindomo.com/view.htm?m=e05a760cad6a41739eeb444ed51f10d4


2. ELS FACTORS FÍSICS DE LA DIVERSITAT HÍDRICA (Presentació del professor Alfredo García)


3. PRESENTACIÓ DE LA INTERVENCIÓ DELS HUMANS EN ELS RIUS: CAPTACIÓ, TRANSPORT, ÚS i IMPACTE.