Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11- L'ESPAI URBÀ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11- L'ESPAI URBÀ. Mostrar tots els missatges
The Human Reach
The Human Reach: aplicació que explora l'impacte humà al Planeta.
L'aplicació és un recorregut interactiu pel món amb mapes, imatges i informació sobre: Augment de la població, Densitat de població. Concentracions urbanes, creixement de ciutats de 1950 a 2020. Carreteres. Rutes aèries i marítimes. Cables submarins. Impacte sobre la natura i els recursos.
Mapes del sistema urbà d'Espanya comentats
1. Mapa de la jerarquia urbana
⇰EXEMPLE DE DESCRIPCIÓ:
El sistema de ciutats en Espanya es caracteritza per ser bipolar o bicèfala amb dues grans metròpolis, Madrid i Barcelona, l'àrea d'influència de les quals s'estén a nivell nacional; i jeràrquica. Atenent al tamany, a les funcions, els serveis que presten i la intensitat de les relacions amb la resta de nuclis, el sistema es jerarquitza de la següent forma: metròpolis nacionals; metròpolis regionals de primer ordre; metròpolis regionals de segon ordre; ciutats mitjanes i menudes de tercer i quart ordre. (consultar conceptes i explicació detallada en els materials)
2. Mapa de la xarxa urbana
⇰PASSOS PER A FER COMENTARI:
1r. Presentació del document (descripció):
- Cal observar atentament el mapa: títol, llegenda, cronologia (data, període...) que permet identificar el tema.
- Identificar el tipus de mapa, fenòmen geogràfic representat i l'espai al que es refereix (el mapa és de principi dels noranta; no obstant ens serveix per al que ens interessa).
- Identificar les àrees espacials més significatives, diferenciant/comparant a grans trets les diferents àrees representades.
2n. Comentari ordenat:
Explicar el fenòmen geogràfic representat, determinant les causes i conseqüències. En aquest cas, l'explicació ha de donar resposta a:
- cóm és la distribució de les principals aglomeracions urbanes?
- On es localitzen els principals eixos urbans?
- Quins possibles factors l' expliquen?
3r. Conclusions:
- El comentari deu finalitzar amb alguna conclusió: síntesis de les idees més signicatives; fer referència a algun aspecte important del tema que no s'haja assenyalat...
⇰EXEMPLE DE COMENTARI (apareixen en negreta els conceptes relacionats a tindre en compte en el comentari)
Es tracta d'un mapa temàtic de la xarxa urbana espanyola que mostra, superposades sobre les delimitacions autonòmiques, les àrees més intensament urbanitzades d'Espanya a principi dels noranta, utilitzant cercles de distints tamany per assenyalar la localització i tamany de les principals ciutats i aglomeracions urbanes. En el mapa també es localitzen els eixos urbans delimitats amb una línia i identificats amb el seu nom. D'aquesta manera, el mapa reflexa clarament el desequilibri en la distribució espacial de les ciutats i de les aglomeracions urbanes que presenta Espanya.
Les principals ciutats i aglomeracions es concentren en la perifèria peninsular i les illes, mentre que l'interior està poc urbanizat, encara que és a l'interior on es localitza la major aglomeració d'Espanya, Madrid (amb més de 3 milions d'habitants en 1991). Les comunitats autònomes amb el major número de ciutats més poblades són Madrid, Catalunya, País Valencià, Andalucia i País Basc.
El contrast és especialment acusat entre les ciutats de major tamany: si ens fixem, de les 21 aglomeracions urbanes amb més 250.000 habitants, sols Madrid i Valladolid estan a la Meseta, que en canvi ocupa quasi la meitat del territori peninsular.
En les zones litoral i prelitorals, les ciutats es localitzen en quatre eixos urbans:
- La franja litoral atlàntica-gallega, que s'estén per l'occident de Galícia (Ferrol, A Coruña i Vigo) amb prolongacions cap a l'interior (Ourense i Lugo);
- La franja cantàbrica o del nord, que ocupa l'espai comprés entre Astúries (Oviedo-Gijón-Avilés) i Pamplona, també amb ramificacions cap a l'interior (León, Burgos, Logroño);
- La franja mediterrània oriental, conectada amb la franja cantàbrica a través de la vall de l'Ebre, s'estén des de Girona fins Cartagena i constitueix l'eix urbà més important d'Espanya;
- El subsistema urbà andalús articulat entorn a dos eixos: l'eix litoral (des d'Almeria fins Huelva) i l'eix del Guadalquivir (des de la costa atlàntica fins Jaen).
- Madrid en el centre peninsular, es configura com l'eix principal de l'interior.
Les causes d'aquesta desigual distribució de les principals ciutats i aglomeracions urbanes estan relacionades amb el major dinamisme econòmic i funcions d'aquestes zones (industrialització i terciarització...) i la consegüent urbanització que ha donat com resultat el que les ciutats s'hagen constituït com elements básics del poblament i ocupació del territori. La indústria ha estat el factor més important d'urbanització des de la segona meitat del segle XIX. Aquest procés es va intensificar en els anys seixanta i setanta del segle XX (ací cal fer breu referència a la relació amb les migracions interiors i les seues causes), juntament amb el creixement del sector terciari en general i del turisme en particular, i que explica en bona part la configuració de l'eix mediterrani i de la costa andalusa.
En conclusió: (resumir sintèticament les idees, comentar aspectes importants relacionats amb el tema...)
3. Mapes per comparar la relació entre els eixos urbans i els eixos potencials de desenvolupament econòmic
|
|
Les transformacions de l'espai rural
Video elaborat per la UNED sobre els canvis de l'espai rural. S'explica el procés d'urbanització de l'espai rural en Espanya en les darreres dècades del segle XX amb la consegüent transformació del paisatge rural i de la morfologia tradicional dels pobles.
Vestigis de la muralla àrab a València
L'absència de polítiques de salvaguarda i conservació del patrimoni històric dóna lloc a una dolenta conservació i la destrucció de l'entorn. Així trobem els pocs vestigis de la muralla àrab que queden a València (📷 fotografies personals)
La Torre de l'Àngel és una torre que formava part de l'antiga muralla àrab de València. Rep el seu nom al situar-se al costat del carrer de l'Àngel.
|
|
|
Restes de la muralla àrab al Carrer de les Salines, Barri del Carme, a la Ciutat Vella de València
La lamentable situació en què es troba la Torre de l'Àngel
La Torre de l'Àngel és una torre que formava part de l'antiga muralla àrab de València. Rep el seu nom al situar-se al costat del carrer de l'Àngel.
Està datada del segle XI i es considera Bé d'Interés Cultural. Es tracta d'un dels pocs vestigis de l'època islàmica de la ciutat, i s'envolta entre patis d'habitatges particulars. És de planta semicircular, de construcció massissa de maçoneria.
La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al segle XI al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.
Després de la caiguda del Califat de Còrdova, a començament del segle XI, València es va convertir en capital d'un Regne de Taifes, i, per tant, va experimentar un important creixement urbanístic.
Durant el regnat d'Abd al-Aziz (1021-1061) es va construir una nova muralla amb el propòsit de protegir a la població i a aquells que arribaven d'altres llocs d'al-Àndalus. Segons la descripció que ens hi ha llegat el geògraf al-Udrí, la muralla era de gran perfecció i tenia set portes. Estava construïda de ciment i tenia torres semicirculars d'obra fins a l'última altura, on s'obrien en una sala voltada. En l'actualitat poden veure's encara restes d'algunes d'aquestes torres, especialment en l'actual barri del Carme, a Ciutat Vella. (font wikipedia)
El plànol urbà. Anàlisi i comentari
1. EL PLÀNOL URBÀ
Les imatges satèl.lit ens permeten observar les ciutats des de l'aire i apreciar el traçat dels diversos plànols que es corresponen a distints moments de construcció i creixement, així com els nuclis urbans de la perifèria de les grans ciutats.
En aquesta imatge s'aprecia la morfologia urbana d'aquesta ciutat de la costa mediterrània, els usos del sòl, les vies de comunicació...
I en aquesta de nit es pot apreciar la ciutat i la perifèria de València que forma actualment una gran àrea metropolitana.
Font bibliocat.com
2. EL PLÀNOL URBÀ. Presentació
El creixement de les ciutats
Presentació del procés d'urbanització al segle XX, els factors i les etapes del creixement de les ciutats fins la ciutat actual i la seua estructura.
CASC ANTIC de VALÈNCIA |
LOCALITZACIÓ del CASC ANTIC de VALÈNCIA |
L'EXAMPLE de VALÈNCIA |
LOCALITZACIÓ de l'EXAMPLE de VALÈNCIA |
Una ràpida ullada de 2 minuts per València per observar alguns edificis modernistes de principi del segle XIX, en plena transformació de la ciutat.
L'espai urbà. Esquema del tema
1. EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ. Factors i etapes de creixement de les ciutats. L'estructura urbana actual. Les tendències actuals: extensió, dispersió, especialització, globalització. El plànol.
2. EL SISTEMA ESPANYOL DE CIUTATS. Les funcions de les ciutats. La xarxa urbana espanyola.
3. ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS. Les polítiques d'ordenació urbana. Solucions.
ESQUEMA GENERAL DEL TEMA
El sistema urbà espanyol. Característiques
LA XARXA URBANA D'ESPANYA (presentació del professor Isaac Buzo)
Conceptes visuals de l'espai urbà
XARXA URBANA
És el conjunt jerarquitzat de les ciutats que integren un territori o Estat.
És el conjunt jerarquitzat de les ciutats que integren un territori o Estat.
JERARQUIA URBANA
Classificació de les ciutats d'una regió en funció del tamany, dels serveis que ofereix i la seua posició com a lloc central.
|
|
METRÒPOLI
Ciutat central que es converteix en el centre impulsor del creixement d'un espai i que exerceix una influència predominant sobre un ampli territori, en el que es localitzen nuclis urbans secundaris.
ÀREA METROPOLITANA
Territori que integra una ciutat central i una sèrie de ciutats sobre el que la ciutat central projecta la seua influència financera, econòmica i administrativa.
A més de la continuïtat en l'ocupació urbana del sòl, existeix una xarxa de relacions quotidianes econòmiques i socials de caràcter marcadament urbà: important grau d'urbanització del territori, predomini de les activitats industrials i terciàries molt diversificades, interrelacions funcionals i mobilitat pendular de la població (per treball, compres, estudis, oci, cultura...), i també l'existència de sistemes de comunicacions i de transports tant interiors com exteriors (autopistes, aeroports, ferrocarril, port...).
A més de la continuïtat en l'ocupació urbana del sòl, existeix una xarxa de relacions quotidianes econòmiques i socials de caràcter marcadament urbà: important grau d'urbanització del territori, predomini de les activitats industrials i terciàries molt diversificades, interrelacions funcionals i mobilitat pendular de la població (per treball, compres, estudis, oci, cultura...), i també l'existència de sistemes de comunicacions i de transports tant interiors com exteriors (autopistes, aeroports, ferrocarril, port...).
|
 |
AGLOMERACIÓ URBANA
És una regió urbanitzada que s'estén sense solució de continuitat al llarg de vàries circumscripcions administratives (províncies o comarques o comunitats); comprén normalmente una ciutat central i ciutats o pobles satèl.lit que han quedat absorbides per la ciutat central en el seu creixement. Les aglomeracions tendeixen a constituir-se al voltant dels grans centres administratius i/o econòmics.
|
|
Distribució de les aglomeracions urbanes en Espanya
CONURBACIÓ
Unió física de dos o més ciutats pel seu creixement a través de vies de comunicació.
 |
| Font: Isaac Buzo |
RURURBANITZACIÓ
Procés d'urbanització del medi rural pròxim a les ciutats que ha donat lloc a la ciutat difusa, en el que els usos tradicionalment urbans se situen en zones rurals, com ara barris residencials, zones comercials, d'oci, polígons insdustrial, tractament de residus, etc. Entre unes zones i altres queden zones rurals, agrícoles o naturals que pateixen la pressió de nous assentaments residencials o empresarials. Aquest avanç de la ciutat sobre el medi rural està afavorit per la construcció de vies de comunicació, provocant canvis en la forma de vida rural.
|
|
 | ||
| L'avanç de la ciutat a costa del sòl agrícola fèrtil. Els interessos econòmics i l'absència d'una política de protecció de l'Horta històrica està provocant la seua desaparició. |
Què és la rururbanització?
QUÈ ÉS LA RURURBANITZACIÓ?
"La ciudad influye sobre las zonas rurales que la rodean. La demanda de suelo provoca un aumento de los precios del terreno en el centro de la ciudad. Por eso, diversos usos tradicionalmente urbanos están situándose sobre suelo rural, que es mucho más barato: polígonos industriales, grandes zonas comerciales y recreativas, barrios residenciales, entre otros.
Entre la ciudad y las zonas rurales hay unos espacios que son difíciles de calificar, pues no pertenecen plenamente a ninguna de ambas áreas. Poseen características de los dos medios, debido a un proceso de irradiación o crecimiento de la ciudad hacia las áreas rurales que la rodean, y de la succión o absorción del campo por la ciudad central.
El avance de la ciudad sobre el medio rural se denomina rururbanización. Este proceso está favorecido por la mejora de las telecomunicaciones y de las redes de transportes, y está provocando cambios profundos en la forma de vida rural. Por un lado, se abandonan las actividades agrícolas por otras industriales y de servicios, más rentables. Por otra parte, la población tradicional de agricultores, ganaderos y artesanos se sustituye rápidamente por nuevos habitantes, procedentes de la ciudad, en la que suelen seguir trabajando, y que traen una mentalidad urbana."
La planificació i els problemes de les ciutats
1.- ELS PLANS D'ORDENACIÓ URBANA (PGOU)
En l'actualitat, el creixement o remodelació de les ciutats segueix una planificació prèvia mitjançant els Plans Generals d'Ordenació Urbana aprovats pels primers ajuntaments democràtics als anys 80.
El PGOU té com objectiu ser una ferramenta per a la correcta planificació integral de les actuacions urbanístiques per part de les autoritats municipals, provincials, autonòmiques i estatals. Des de 1997 les competències urbanístiques estan atribuides a les comunitats autònomes.
Objectius:
- Detindre l'especulació i previndre el caos urbanístic.
- Salvaguardar el patrimoni.
- Especificar en el plànol l'espai dedicat a carrers, jardins, places, vies de comunicació, equipaments i serveis...
- Determinar els usos del sòl urbanitzables i del no-urbanitzable.
Ara bé, des dels anys 90 la majoria de pobles i ciutats han reformat els PGOU amb la requalificació del sòl urbanitzable, contribuint a la bombolla immobiliària (causa important de la crisi actual).
Ací tenim un exemple de les conseqüències d'aquesta política de requalificació del sòl urbanitzable de la ciutat d'Àvila. Fixeu-vos en la superficie requalificada i en el número de vivendes construides en els darrers 12 anys (1998-2010).
2.- ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS
Les nostres ciutats tenen problemes de planificació urbana, medioambientals, d'infraestructures, transport, socials, de qualitat de vida...
Fotoproblemes de les ciutats ⇓
 |
 |
La degradació del casc antic i d'edificis industrials d'interés
 |  |
Edifici industrial en Marxelenes
 |
Naus industrials de Macosa en València
 |
⇰PÀGINA "BODRIOS ARQUITECTÓNICOS EN MALAGA": Actuacions urbanístiques amb la destrucció d'edificis d'interés.
Residus urbans
 |
Contaminació
* Problemes de planificació:
- absència de consens del model de creixement urbà (on són els plans de la ciutat sostenible?)
- descrèdit dels plans urbanístics
- descoordinació entre les distintes administracions
- especulació immobiliària...
* Problemes de salvaguarda del patrimoni històric-artístic:
- deteriorament del casc antic (una de les causes és el despoblament d'aquesta zona de les ciutats i que ocasiona l'existència de moltes vivendes deshabitades i els interessos especulatius)
- enderrocament d'edificis d'interés (el patrimoni industrial, per exemple)
* Problemes medioambientals:
- contaminació atmosfèrica, derivada dels gasos dels automòbils, calefaccions, climatitzadors i indústries contaminants... que provoca malalties, "smog", etc.
- contaminació acústica: soroll excesiu pel tràfic elevat, oci, activitats econòmiques de tot tipus.
- contaminació del sòl: la ciutat produeix gran quantitat de residus sòlids contaminants (fem en constant augment per persona, abocadors incontrolats, construcció excesiva de vies de comunicació (l'asfalt destrueix el mediambient, les zones d'activitat rural, el paisatge...)
- contaminació de l'aigua pels residus abocats als rius, al mar...
- microclima urbà, amb vàrios graus per sobre de l'entorn
- congestió pel creixement dispers de les ciutats, especialització i escassa inversió en transport públic.
* Problemes socials:
- d'accés a la vivenda (cares)
- marginació social de col.lectius desfavorits, mendicitat, delinqüència...
3.- SOLUCIONS
- limitació del tràfic rodat i ampliació de xarxes de transport urbà respectuós amb el medi ambient.
- incentivar la recollida selectiva dels residus urbans.
- polítiques de benestar social per a minories marginals.
- facilitar l'accés a la vivenda.
- plans de revitalització del casc antic (salvaguarda dell patrimoni, rehabilitació de centre històric) i de les zones perifèriques degradades.
- millora d'infraestructures i serveis públics: espais verds i culturals...
El problema de la vivenda
Front al drama dels desnonaments i la falta d'una vivenda digna per a milers de persones, el parc de vivendes buides no para de créixer en totes les ciutats.
És responsabilitat de les administracions públiques locals, autonòmiques i estatal públiques posar en marxa la solució de manera urgent.
La ciutat des del tramvia a l'avió
Cent anys separen aquest dos videos; cent anys de transformacions de les ciutats.
2. València i àrea metropolitana en avió en 2010
1. Un passeig en tramvia per la Barcelona de 1908. Fixeu-vos en la gent, els edificis, els mitjans de transport...
2. València i àrea metropolitana en avió en 2010
Mapes de població
Mapes d'excel.lent qualitat elaborats amb dades de població de l'INE pel profesor F. Ruiz de la Univesidad de Castilla La Mancha.
 |
| Densitat 2009 |
DENSITAT DE POBLACIÓ
ÀREES URBANES
MOV NATURAL de la POBLACIÓ
i altres, en la web de Francisco Ruiz
Elaborats amb dades de l'INE i d'organismes oficials, processades i transformades en taules i mapes, amb la finalitat de ser útils a la comunitat educativa. Agraïts a Francisco Ruiz per compartir el seu treball.
BOMBAS DE POBLACIÓN és un concepte encunyat per F. Ruiz per a referir-se als municipis que han tingut una explosió demogràfica en el deceni 2001-2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
