Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4. LA DIVERSITAT HÍDRICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4. LA DIVERSITAT HÍDRICA. Mostrar tots els missatges
Exercici PAU clima, règims fluvials i estructura per edats de la població, envelliment
EXERCICI MODEL EXAMEN PAU PER ALS TEMES: LA DIVERSITAT CLIMÀTICA i HÍDRICA i LA POBLACIÓ.
Exercici PAU hidrograma, règim fluvials i vessants hidrogràfics
Hidrogrames on line
➨ANIMACIÓ D'HIDROGRAMES DELS DISTINTS
RÈGIMS FLUVIALS de la Península Ibérica
RÈGIMS FLUVIALS de la Península Ibérica
(Font: és una gravació de Flashes de Geografia del format flash, que deixarà de funcionar a partir de 2021)
Exercici de localització de rius
EXERCICIS ONLINE DE LOCALITZACIÓ DE RIUS
👇clic en la imatge o l'enllaç
🌊 RIUS DEL PV
La xarxa hidrogràfica
➨UNA XARXA HIDROGRÀFICA DISIMÈTRICA
Mapa de la divisòria de les aigües
 | ||
| Font: Mapa interactivo de España http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/1391 |
La basculació de la Meseta cap a l'oest amb el plegament alpí i la
disposició de les serralades peninsulars, ha
originat una xarxa hidrològica disimètrica: els rius del vessant
atlàntic drenen les aigües del 70% del territori peninsular, són més
llargs i amb pendent escassa, mentre que els rius mediterranis ocupen una
superfície molt més menuda, el 30%, són curts i han de salvar el
desnivell des del seu naixement fins la costa en un curt tram,
exceptuant l'Ebre.
➨MAPA i DESCRIPCIÓ DELS VESSANTS HIDROGRÀFICS
El mapa representa els vessants hidrogràfics peninsulars. El relleu, la vegetació, el sòl i sobretot el clima, influeixen en les característiques dels rius:
-Els rius del vessant mediterrani transcorren per una reduïda conca, són curts, molt erosius, amb un cabal escàs i irregular i pateixen un fort estiatge. L'Ebre n'és l'excepció; de fet és el més cabalós d'Espanya i presenta una caràcter diferenciat de la resta de rius d'aquest vessant: llarg, extensa conca i cabalós per l'alimentar-se de nombrosos afluents del Pirineu.
-Els rius del vessant atlàntic són els de major longitud i cabal malgrat l'escasses preciptacions del clima mediterrani de l'interior peninsular, doncs tenen unes conques molt extenses i una atapeïda xarxa d'afluents, encara que tenen un cabal irregular pel clima pel que transcorren, sobretot els del sud.
L'excepció és el Miño, que vessa en l'Atlàntic, és curt, amb un cabal abundant i regular degut a les característiques del clima atlàntic per on transcorre.
L'excepció és el Miño, que vessa en l'Atlàntic, és curt, amb un cabal abundant i regular degut a les característiques del clima atlàntic per on transcorre.
-Els rius del vessant cantàbric són nombrosos i curts amb una gran força erosiva, doncs naixen prop de la mar i han de salvar un desnivell considerable en un curt tram fins la desembocadura, però amb un cabal elevat i regular degut al clima atlàntic per on transcorren.
Alternatives al problema de l'aigua
1. LES DESALADORES, UNA ALTERNATIVA
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ D'AIGUA DESALADA I EL SEU ÚS PER SECTORS
 |
| Font: hispagua
INFOGRAFIA PLANTA DESSALINITZADORA
2. LA REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES, UNA ALTERNATIVA
La reutilització de l'aigua per a ús domèstic com solució al malbarament.
Gràfic de la distribució del consum domèstic segons la necessitat d'aigua potable o no potable.
|
El balanç hídric i el problema de l'aigua en Espanya.
1. MAPA DEL BALANÇ HÍDRIC ANUAL (en hm3)
 | ||
| Font: profes.net |
El mapa del balanç hídric per conques hidrogràfiques permet observar les conques amb superàvits i amb dèficits.
La disponibilitat de l'aigua varia en termes absoluts entre unes conques i altres per la desigual distribució del recurs, però aquestes variacions són encara majors si es relaciona la disponibilitat amb la demanda.
Les majors demandes es concentren en l'arc mediterràni, amb major dinamisme econòmic i demogràfic, precisament una zona amb escassos recursos d'aigua. Així, les conques hidrogràfiques atlàntiques tenen superàvit front a la demanda en eixes conques, mentre que les mediterrànies acusen dèficit, exeptuant l'Ebre.
La disponibilitat de l'aigua varia en termes absoluts entre unes conques i altres per la desigual distribució del recurs, però aquestes variacions són encara majors si es relaciona la disponibilitat amb la demanda.
Les majors demandes es concentren en l'arc mediterràni, amb major dinamisme econòmic i demogràfic, precisament una zona amb escassos recursos d'aigua. Així, les conques hidrogràfiques atlàntiques tenen superàvit front a la demanda en eixes conques, mentre que les mediterrànies acusen dèficit, exeptuant l'Ebre.
2. LA POLÍTICA HIDRÀULICA
Per atendre les necessitats, les polítiques hidràuliques han consistit en costoses obres d'infraestructures: embassaments, canals, depuradores, reutilització, desaladores i transvasaments per transportar aigua a zones que apenes disposen.
- La política hidràulica en el segle XX ha estat centrada en la construcció d'embassaments per a regular els rius i per a la producció d'energia hidroelèctrica. Aquestes obres suposen una gran despesa, provoquen impactes ambientals, i moltes vegades han acabat amb 'economia tradicional de la zona i el desplaçament forçat de la població.
- La Llei d'Aigües de 1985: preveia la transferència entre conques.
- El Pla Hidrològic Nacional (PHN) de 2001: preveia la millora i modernització dels regadius i el transvasament de les aigües de l'Ebre. Provocà polèmica des del primer moment i l'oposició de les comunitats autònomes per on transcorre el riu, a més de les organitzacions ecologistes, doncs afecta l'equilibri ecològic de la conca, de la pesca i els cultius del Delta de l'Ebre, a més del retrocés o desaparició del propi delta.
- El Programa AGUA es presenta com l'alternativa al PHN: incorpora una cultura de l'aigua basada en el control de la demanda, reduir la pèrdua per conducció, reducció del consum agrícola i eficiència dels sistemes de reg, la reutilització de les aigües residuals, la desalació... La informació dels objectius i polítiques d'aquest programa ja no està disponible en la web oficial del Ministeri: l'actual govern del PP (2012), ha deixat de banda el programa.
3.GRÀFIC DE LA CONSTRUCCIÓ DE PRESES DURANT EL SEGLE XX
5. EL POLÈMIC TRASVASAMENT DE L'EBRE, DEROGAT ACTUALMENT
Ús i consum de l'aigua
ÚS I CONSUM DE L'AIGUA
L'aigua és un recurs natural del que depenen els éssers vius i és un bé escàs
en àmplies zones d'Espanya.
En canvi, els fets ens indiquen que no tenim en compte les limitacions físiques del territori que habitem: en lloc de gestionar l'escassessa d'aigua i adaptar l'economia als recursos existents, actuem com si es tractara d'un recurs inesgotable. Així, paral.lelamet al desenvolupament socioeconòmic i urbà, l'ús de l'aigua s'ha incrementat sobretot en zones amb escassos recursos.
En canvi, els fets ens indiquen que no tenim en compte les limitacions físiques del territori que habitem: en lloc de gestionar l'escassessa d'aigua i adaptar l'economia als recursos existents, actuem com si es tractara d'un recurs inesgotable. Així, paral.lelamet al desenvolupament socioeconòmic i urbà, l'ús de l'aigua s'ha incrementat sobretot en zones amb escassos recursos.
Per satisfer la demanda, s'han realitzat importants obres
hidràuliques. En el conjunt d'Espanya, el potencial brut del recursos és gran: els
rius arrepleguen al voltant de 110.000 Hm3, dels que un poc menys del
50% (uns 50.000 Hm3) està regulat pels embassaments, que són els
recursos realment disponibles. El balanç hídric, això és, la diferència
entre la disponibilitat i la demanda, és positiu en termes globals.
Quin és el problema? La desigual distribució dels recursos hídrics i la relació demanda-recursos disponibles de les distintes conques.
1. Els usos de l'aigua poden consuntius o no consuntius
1. Els usos de l'aigua poden consuntius o no consuntius
-Els usos urbans, turístics i industrials han experimentat un creixement paral.lel a la urbanització i a la industrialització. L'abastiment urbà està estimat en un 12%, del qual el 70% es consumeix en la xarxa domèstica, que també té pèrdues importants. Les àrees residencials i zones turístiques tenen un elevats consums. Els usos industrials i hidroelèctric suposen al voltany d'un 10%
El problema radica en que la disponibiltat del recurs és desigual en l'espai i les majors demandes es donen en zones que basen el seu creixement en activitats econòmiques que requereixen grans quantitat d'aigua: agricultura intensiva i de regadiu, turisme i construcció, zones amb major concentració urbana. A més, els recursos disponibles no són de bona qualitat per la contaminació i sobreexplotació. El gran problema és cóm satisfer la creixent demanda i la deficient qualitat.
2. El consum mitjà d'aigua per llar
Mapa amb el consum mitjà d'aigua per llar. La mitjana nacional l'any 2006 ja presentava un consum elevadíssim que actualment serà superior. Les comunitats de la meitat sud peninsular tenen un consum per sobre de la mitjana nacional.
3. La reutilització de l'aigua per a ús domèstic com solució al malbarament. Aquest gràfic representa de la distribució del consum domèstic segons es necessite aigua potable o no potable.
Els hidrogrames. Anàlisi i comentari
1. ELS HIDROGRAMES
El règim fluvial és la fluctuació estacional del cabal d'un riu. Els factors que influeixen són el clima, el relleu, el sòl i la vegetació així com l'acció de l'home. Els diferents règims fluvials de la península són: nival, mixte (nivopluvial i pluvionival) i pluvial (oceànic, mediterrani i subtropical).
Un hidrograma és un tipus de gràfic que representa la variació del cabal d'un riu en un punt concret (estació d'aforament) al llarg de l'any que permet analitzar el comportament del seu cabal.
El cabal es pot representar en números absoluts (metres cúbics per segon) o amb un número relatiu denominat coeficient de cabal, útil per a comparar rius amb règims diferents.
 |
| Hidrogrames amb el cabal absolut |
Cal parar especial atenció als rius que travessen la Meseta - Duero, Tajo, Guadiana i Gualdalquivir - que tenen una gran longitud , cabalosos i un règim complex i irregular, doncs el cabal es veu afectat per la zona climàtica per on discorren i per les aportacions dels seus afluents. El riu Duero té una clara influència nival pel cabal aportat dels seus afluents de la Serralada Cantàbrica i Sistema Central; igualment el Guadalquivir pels afluents del Sistema Bètic. Tots ells són cabalosos i s'aprecia un estiatge important.
Web catedu amb la descripció dels grans rius peninsulars Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir i el comentari del Guadiana.
2. PRESENTACIÓ: el comentari d'hidrograma del professor Isaac Buzo
Els règims fluvials
ELS RÈGIMS FLUVIALS DEL RIUS PENINSULARS
El règim fluvial és el comportament del cabal d'un riu al llarg de l'any en quantitat i regularitat. Els cabals dels rius i la seua regularitat o irregularitat varien principalment en funció del clima, el relleu, el sòl i la vegetació (quantitat de precipitacions, retenció nival, fusió de les neus, evaporació, infiltració i retenció de l'aigua).
La representació gràfica dels règims fluvials amb hidrogrames permet el
seu anàlisi i observar les diferències entre els rius de les diverses
àrees climàtiques d'Espanya.
Els tipus de règims fluvials que es poden
distingir són:
-NIVAL, propi dels rius d'alta muntanya en el que les pricipitacions en forma
de neu són importants. El seu cabal s'alimenta principalment del desgel.
-NIVOPLUVIAL i PLUVIONIVAL, són règims mixtos, propis dels rius de muntanya de mitjana altitud. El seu cabal s'alimenta tant de les pluges com del desgel.
-PLUVIAL, en el que es poden establir distints tipus,
atenent la quantitat i distribució estacional de les pluges: PLUVIAL OCEÀNIC,
PLUVIAL MEDITERRANI i PLUVIAL SUBTROPICAL.
NIVAL |
NIVOPLUVIAL |
PLUVIONIVAL |
PLUVIAL OCEÀNIC |
PLUVIAL MEDITERRANI |
PLUVIAL SUBTROPICAL |
mapes de Geoflash
〰👇ANIMACIÓ HIDROGRAMES dels distints règims fluvials peninsulars
ANÀLISI i COMENTARI d'HIDROGRAMES
Les conques hidrogràfiques
LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES
Mapa de les conques hidrogràfiques i número d'embassaments (font: kalipedia)
Una conca hidrogràfica és la superficie de terreny en el que les aigües superficials vessen a través d'afluents i rius cap un riu principal i està delimitada pels cims o línia divisòria de les aigües.
L'ús dels recursos hídrics es regula administrativament amb les demarcacions hidrogràfiques, gestionades per les Confederacions Hidrogràfiques que són els organismes públics que estudien, construeixen i exploten les infraestructures hidràuliques d'interés general en el territori de cada conca hidrogràfica, a més de gestionar i vigilar els recursos d'aigüa de domini públic.
 |
| les alumnes han oblidat etiquetar un sistema muntanyenc, sabries dir quin és? |
Els recursos hídrics en Espanya
1. ESQUEMA GENERAL DEL TEMA ELS RECURSOS HÍDRICS
2. ELS FACTORS FÍSICS DE LA DIVERSITAT HÍDRICA (Presentació del professor Alfredo García)
3. PRESENTACIÓ DE LA INTERVENCIÓ DELS HUMANS EN ELS RIUS: CAPTACIÓ, TRANSPORT, ÚS i IMPACTE.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
