Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciutats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciutats. Mostrar tots els missatges

Mapes del sistema urbà d'Espanya comentats

1. Mapa de la jerarquia urbana

EXEMPLE DE DESCRIPCIÓ:

El sistema de ciutats en Espanya es caracteritza per ser bipolar o bicèfala amb dues grans metròpolis, Madrid i Barcelona, l'àrea d'influència de les quals s'estén a nivell nacional; i jeràrquica. Atenent al tamany, a les funcions, els serveis que presten i la intensitat de les relacions amb la resta de nuclis, el sistema es jerarquitza de la següent forma: metròpolis nacionals; metròpolis regionals de primer ordre; metròpolis regionals de segon ordre; ciutats mitjanes i menudes de tercer i quart ordre. (consultar conceptes i explicació detallada en els materials)


2. Mapa de la xarxa urbana


PASSOS PER A FER COMENTARI:

1r. Presentació del document (descripció): 
- Cal observar atentament el mapa: títol, llegenda, cronologia (data, període...) que permet identificar el tema. 
- Identificar el tipus de mapa, fenòmen geogràfic representat i l'espai al que es refereix (el mapa és de principi dels noranta; no obstant ens serveix per al que ens interessa). 
- Identificar les àrees espacials més significatives, diferenciant/comparant a grans trets les diferents àrees representades. 

2n. Comentari ordenat: 
Explicar el fenòmen geogràfic representat, determinant les causes i conseqüències. En aquest cas, l'explicació ha de donar resposta a: 
- cóm és la distribució de les principals aglomeracions urbanes? 
- On es localitzen els principals eixos urbans? 
- Quins possibles factors l' expliquen?

3r. Conclusions: 
- El comentari deu finalitzar amb alguna conclusió: síntesis de les idees més signicatives; fer referència a algun aspecte important del tema que no s'haja assenyalat...


⇰EXEMPLE DE COMENTARI (apareixen en negreta els conceptes relacionats a tindre en compte en el comentari)

Es tracta d'un mapa temàtic de la xarxa urbana espanyola que mostra, superposades sobre les delimitacions autonòmiques, les àrees més intensament urbanitzades d'Espanya a principi dels noranta, utilitzant cercles de distints tamany per assenyalar la localització i tamany de les principals ciutats i aglomeracions urbanes. En el mapa també es localitzen els eixos urbans delimitats amb una línia i identificats amb el seu nom. D'aquesta manera, el mapa reflexa clarament el desequilibri en la distribució espacial de les ciutats i de les aglomeracions urbanes que presenta Espanya.

Les principals ciutats i aglomeracions es concentren en la perifèria peninsular i les illes, mentre que l'interior està poc urbanizat, encara que és a l'interior on es localitza la major aglomeració d'Espanya, Madrid (amb més de 3 milions d'habitants en 1991). Les comunitats autònomes amb el major número de ciutats més poblades són Madrid, Catalunya, País Valencià, Andalucia i País Basc. El contrast és especialment acusat entre les ciutats de major tamany: si ens fixem, de les 21 aglomeracions urbanes amb més 250.000 habitants, sols Madrid i Valladolid estan a la Meseta, que en canvi ocupa quasi la meitat del territori peninsular.

En les zones litoral i prelitorals, les ciutats es localitzen en quatre eixos urbans:
 - La franja litoral atlàntica-gallega, que s'estén per l'occident de Galícia (Ferrol, A Coruña i Vigo) amb prolongacions cap a l'interior (Ourense i Lugo);
- La franja cantàbrica o del nord, que ocupa l'espai comprés entre Astúries (Oviedo-Gijón-Avilés) i Pamplona, també amb ramificacions cap a l'interior (León, Burgos, Logroño);
- La franja mediterrània oriental, conectada amb la franja cantàbrica a través de la vall de l'Ebre, s'estén des de Girona fins Cartagena i constitueix l'eix urbà més important d'Espanya;
- El subsistema urbà andalús articulat entorn a dos eixos: l'eix litoral (des d'Almeria fins Huelva) i l'eix del Guadalquivir (des de la costa atlàntica fins Jaen).
- Madrid en el centre peninsular, es configura com l'eix principal de l'interior.

Les causes d'aquesta desigual distribució de les principals ciutats i aglomeracions urbanes estan relacionades amb el major dinamisme econòmic i funcions d'aquestes zones (industrialització i terciarització...) i la consegüent urbanització que ha donat com resultat el que les ciutats s'hagen constituït com elements básics del poblament i ocupació del territori. La indústria ha estat el factor més important d'urbanització des de la segona meitat del segle XIX. Aquest procés es va intensificar en els anys seixanta i setanta del segle XX (ací cal fer breu referència a la relació amb les migracions interiors i les seues causes), juntament amb el creixement del sector terciari en general i del turisme en particular, i que explica en bona part la configuració de l'eix mediterrani i de la costa andalusa.

En conclusió: (resumir sintèticament les idees, comentar aspectes importants relacionats amb el tema...)


3. Mapes per comparar la relació entre els eixos urbans i els eixos potencials de desenvolupament econòmic
Font: Ministerio de Economia

El creixement de les ciutats

Presentació del procés d'urbanització al segle XX, els factors i les etapes del creixement de les ciutats fins la ciutat actual i la seua estructura.




CASC ANTIC de VALÈNCIA
LOCALITZACIÓ del CASC ANTIC de VALÈNCIA
L'EXAMPLE de VALÈNCIA
LOCALITZACIÓ de l'EXAMPLE de VALÈNCIA



Una ràpida ullada de 2 minuts per València per observar alguns edificis modernistes de principi del segle XIX, en plena transformació de la ciutat. 

Valencia Modernista from Martino Buzzi on Vimeo

L'espai urbà. Esquema del tema


 
L'ESPAI URBÀ. Contingut del tema i esquema:
1. EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ. Factors i etapes de creixement de les ciutats. L'estructura urbana actual. Les tendències actuals: extensió, dispersió, especialització, globalització. El plànol.
2. EL SISTEMA ESPANYOL DE CIUTATS. Les funcions de les ciutats. La xarxa urbana espanyola.
3. ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS. Les polítiques d'ordenació urbana. Solucions.


ESQUEMA GENERAL DEL TEMA

Conceptes visuals de l'espai urbà

XARXA URBANA
És el conjunt jerarquitzat de les ciutats que integren un territori o Estat.

JERARQUIA URBANA
Classificació de les ciutats d'una regió en funció del tamany, dels serveis que ofereix i la seua posició com a lloc central.
MODEL TEÒRIC DE JERARQUIA URBANA
JERARQUIA URBANA DE LES CIUTATS D'ESPANYA

METRÒPOLI
Ciutat central que es converteix en el centre impulsor del creixement d'un espai i que exerceix una influència predominant sobre un ampli territori, en el que es localitzen nuclis urbans secundaris.

ÀREA METROPOLITANA
Territori que integra una ciutat central i una sèrie de ciutats sobre el que la ciutat central projecta la seua influència financera, econòmica i administrativa. 
A més de la continuïtat en l'ocupació urbana del sòl, existeix una xarxa de relacions quotidianes econòmiques i socials de caràcter marcadament urbà: important grau d'urbanització del territori, predomini de les activitats industrials i terciàries molt diversificades, interrelacions funcionals i mobilitat pendular de la població (per treball, compres, estudis, oci, cultura...), i també l'existència de sistemes de comunicacions i de transports tant interiors com exteriors (autopistes, aeroports, ferrocarril, port...).
ÀREA METROPOLITANA DE BILBAO


AGLOMERACIÓ URBANA
És una regió urbanitzada que s'estén sense solució de continuitat al llarg de vàries circumscripcions administratives (províncies o comarques o comunitats); comprén normalmente una ciutat central i ciutats o pobles satèl.lit que han quedat absorbides per la ciutat central en el seu creixement. Les aglomeracions tendeixen a constituir-se al voltant dels grans centres administratius i/o econòmics.
Aglomeració urbana de Madrid
Aglomeració urbana de València
 Distribució de les aglomeracions urbanes en Espanya


CONURBACIÓ
Unió física de dos o més ciutats pel seu creixement a través de vies de comunicació.
Font: Isaac Buzo


RURURBANITZACIÓ
Procés d'urbanització del medi rural pròxim a les ciutats que ha donat lloc a la ciutat difusa, en el que els usos tradicionalment urbans se situen en zones rurals, com ara barris residencials, zones comercials, d'oci, polígons insdustrial, tractament de residus, etc. Entre unes zones i altres queden zones rurals, agrícoles o naturals que pateixen la pressió de nous assentaments residencials o empresarials. Aquest avanç de la ciutat sobre el medi rural està afavorit per la construcció de vies de comunicació, provocant canvis en la forma de vida rural.

Via de comunicació i zona rururbana
Zona residencial en el medi rural
L'avanç de la ciutat a costa del sòl agrícola fèrtil. Els interessos econòmics i l'absència d'una política de protecció de l'Horta històrica està provocant la seua desaparició.

Què és la rururbanització?

QUÈ ÉS LA RURURBANITZACIÓ? 

"La ciudad influye sobre las zonas rurales que la rodean. La demanda de suelo provoca un aumento de los precios del terreno en el centro de la ciudad. Por eso, diversos usos tradicionalmente urbanos están situándose sobre suelo rural, que es mucho más barato: polígonos industriales, grandes zonas comerciales y recreativas, barrios residenciales, entre otros. 

Entre la ciudad y las zonas rurales hay unos espacios que son difíciles de calificar, pues no pertenecen plenamente a ninguna de ambas áreas. Poseen características de los dos medios, debido a un proceso de irradiación o crecimiento de la ciudad hacia las áreas rurales que la rodean, y de la succión o absorción del campo por la ciudad central. 

El avance de la ciudad sobre el medio rural se denomina rururbanización. Este proceso está favorecido por la mejora de las telecomunicaciones y de las redes de transportes, y está provocando cambios profundos en la forma de vida rural. Por un lado, se abandonan las actividades agrícolas por otras industriales y de servicios, más rentables. Por otra parte, la población tradicional de agricultores, ganaderos y artesanos se sustituye rápidamente por nuevos habitantes, procedentes de la ciudad, en la que suelen seguir trabajando, y que traen una mentalidad urbana."

La ciutat des del tramvia a l'avió

Cent anys separen aquest dos videos; cent anys de transformacions de les ciutats.

1. Un passeig en tramvia per la Barcelona de 1908. Fixeu-vos en la gent, els edificis, els mitjans de transport...

2. València i àrea metropolitana en avió en 2010