1. Mapa de la jerarquia urbana
⇰EXEMPLE DE DESCRIPCIÓ:
El sistema de ciutats en Espanya es caracteritza per ser bipolar o bicèfala amb dues grans metròpolis, Madrid i Barcelona, l'àrea d'influència de les quals s'estén a nivell nacional; i jeràrquica. Atenent al tamany, a les funcions, els serveis que presten i la intensitat de les relacions amb la resta de nuclis, el sistema es jerarquitza de la següent forma: metròpolis nacionals; metròpolis regionals de primer ordre; metròpolis regionals de segon ordre; ciutats mitjanes i menudes de tercer i quart ordre. (consultar conceptes i explicació detallada en els materials)
2. Mapa de la xarxa urbana
⇰PASSOS PER A FER COMENTARI:
1r. Presentació del document (descripció):
- Cal observar atentament el mapa: títol, llegenda, cronologia (data, període...) que permet identificar el tema.
- Identificar el tipus de mapa, fenòmen geogràfic representat i l'espai al que es refereix (el mapa és de principi dels noranta; no obstant ens serveix per al que ens interessa).
- Identificar les àrees espacials més significatives, diferenciant/comparant a grans trets les diferents àrees representades.
2n. Comentari ordenat:
Explicar el fenòmen geogràfic representat, determinant les causes i conseqüències. En aquest cas, l'explicació ha de donar resposta a:
- cóm és la distribució de les principals aglomeracions urbanes?
- On es localitzen els principals eixos urbans?
- Quins possibles factors l' expliquen?
3r. Conclusions:
- El comentari deu finalitzar amb alguna conclusió: síntesis de les idees més signicatives; fer referència a algun aspecte important del tema que no s'haja assenyalat...
⇰EXEMPLE DE COMENTARI (apareixen en negreta els conceptes relacionats a tindre en compte en el comentari)
Es tracta d'un mapa temàtic de la xarxa urbana espanyola que mostra, superposades sobre les delimitacions autonòmiques, les àrees més intensament urbanitzades d'Espanya a principi dels noranta, utilitzant cercles de distints tamany per assenyalar la localització i tamany de les principals ciutats i aglomeracions urbanes. En el mapa també es localitzen els eixos urbans delimitats amb una línia i identificats amb el seu nom. D'aquesta manera, el mapa reflexa clarament el desequilibri en la distribució espacial de les ciutats i de les aglomeracions urbanes que presenta Espanya.
Les principals ciutats i aglomeracions es concentren en la perifèria peninsular i les illes, mentre que l'interior està poc urbanizat, encara que és a l'interior on es localitza la major aglomeració d'Espanya, Madrid (amb més de 3 milions d'habitants en 1991). Les comunitats autònomes amb el major número de ciutats més poblades són Madrid, Catalunya, País Valencià, Andalucia i País Basc.
El contrast és especialment acusat entre les ciutats de major tamany: si ens fixem, de les 21 aglomeracions urbanes amb més 250.000 habitants, sols Madrid i Valladolid estan a la Meseta, que en canvi ocupa quasi la meitat del territori peninsular.
En les zones litoral i prelitorals, les ciutats es localitzen en quatre eixos urbans:
- La franja litoral atlàntica-gallega, que s'estén per l'occident de Galícia (Ferrol, A Coruña i Vigo) amb prolongacions cap a l'interior (Ourense i Lugo);
- La franja cantàbrica o del nord, que ocupa l'espai comprés entre Astúries (Oviedo-Gijón-Avilés) i Pamplona, també amb ramificacions cap a l'interior (León, Burgos, Logroño);
- La franja mediterrània oriental, conectada amb la franja cantàbrica a través de la vall de l'Ebre, s'estén des de Girona fins Cartagena i constitueix l'eix urbà més important d'Espanya;
- El subsistema urbà andalús articulat entorn a dos eixos: l'eix litoral (des d'Almeria fins Huelva) i l'eix del Guadalquivir (des de la costa atlàntica fins Jaen).
- Madrid en el centre peninsular, es configura com l'eix principal de l'interior.
Les causes d'aquesta desigual distribució de les principals ciutats i aglomeracions urbanes estan relacionades amb el major dinamisme econòmic i funcions d'aquestes zones (industrialització i terciarització...) i la consegüent urbanització que ha donat com resultat el que les ciutats s'hagen constituït com elements básics del poblament i ocupació del territori. La indústria ha estat el factor més important d'urbanització des de la segona meitat del segle XIX. Aquest procés es va intensificar en els anys seixanta i setanta del segle XX (ací cal fer breu referència a la relació amb les migracions interiors i les seues causes), juntament amb el creixement del sector terciari en general i del turisme en particular, i que explica en bona part la configuració de l'eix mediterrani i de la costa andalusa.
En conclusió: (resumir sintèticament les idees, comentar aspectes importants relacionats amb el tema...)
3. Mapes per comparar la relació entre els eixos urbans i els eixos potencials de desenvolupament econòmic
|
|
