Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mapes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mapes. Mostrar tots els missatges

La demografia bipolar valenciana

DESPOBLACIÓ i ENVELLIMENT A L'INTERIOR i CREIXEMENT A LES GRANS CIUTATS

Les comarques interiors de València, Castelló i Alacant són les zones amb creixement vegetatiu negatiu (més morts que naixements), mentre que a les àrees pròximes a les capitals registren més naixements que morts.

El 79 % dels municipis espanyols han registrat més morts que naixements en els últims 20 anys.



Mapa demogràfic entre els anys 1996 i 2018 (en blau, increment de la població; en roig, els descensos). Font: INE. 

+informació https://www.eldiario.es/cv/val/demografia-bipolar-valenciana-enfront-lEspanya_0_973602819.html

La revuelta de la #EspañaVaciada

La revuelta de la #EspañaVaciada, el medio país con escasez de población y servicios que sale a la calle el 31-3-2019. 
Reclaman carreteras, trenes, internet, escuelas y médicos. Revertir la tendencia de macrourbes que se expanden a costa del resto.

En el 53% del territorio (4.375 municipios) vive el 5% de la población, con una densidad menor a 12,5 habitantes por km2 en zonas en las que la edad media supera los 50 años. En Geografía Humana, los territorios con menos de 12,5 habitantes por kilómetro cuadrado se consideran áreas en riesgo de despoblación.

MAPA DINÁMICO DE DENSIDAD DE POBLACIÓN 1/1/2018



FONTS:
https://www.eldiario.es/sociedad/Radiografia-Espana-vacia_0_882612698.html

https://www.geografiainfinita.com/2019/03/un-recorrido-por-la-espana-olvidada-y-vaciada/

The Human Reach

The Human Reach: aplicació que explora l'impacte humà al Planeta. 



L'aplicació és un recorregut interactiu pel món amb mapes, imatges i informació sobre: Augment de la població, Densitat de població. Concentracions urbanes, creixement de ciutats de 1950 a 2020. Carreteres. Rutes aèries i marítimes. Cables submarins. Impacte sobre la natura i els recursos.

Distribució de les precipitacions i temperatures. Mapes

1. Mapa de la distribució mitjana anual de les precipitacions i descripció 

Mapa d'isohietes
Isohieta: Línia que uneix en un mapa els punts que tenen la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat.
 
Descripció:

Atenent els valors de les precipitacions mitjanes anual, es poden diferenciar distintes àrees:

- Espanya Humida: amb valors superiors als 1000 mm. i localitzada en la franja septentrional i les zones de majot altitud de les serralades.
- Espanya de transició o semihumida: amb valors entre 1000 i 600 mm., localitzada en la franja paral.lela a l'anterior com són les vessants sud de les serralades Cantàbrica, Pirineus i del Massís Galàic i a l'interior en les altituds mitjanes dels sistemes Central, Ibèric, Bètic, Sierra Morena.
- Espanya seca: entre 600 i 300 mm. és l'area més extensa,  a l'interior de la Península, les depressions de l'Ebre, Guadalquivir, la conca del Duero, costa Mediterrània, les Balears
- Espanya molt seca: amb menys de 300 mm., localitzada al sudest peninsular i alguna zona de Zamora, interior de la vall de l'Ebre i a les Canàries.



2. Mapes de temperatures mitjanes de gener i juliol i descripció

Mapa d'isotermes amb les temperatures mitjanes de gener

Mapa d'isotermes amb les temperatures mitjanes de juliol

Descripció:

Pel que fa a la distribució de les temperatures, la disposició del relleu diferencia dues zones ben contrastades: 
- l'interior peninsular, caracteritzat per la continentalitat, amb una gran oscil.lació tèrmica degut a que apenes rep la influència de l'aire marí; i el litoral que sí rep aquesta influència i que suavitza les temperatures, tant a l'hivern com a l'estiu.
- a l'hivern, les zones més fredes amb temperatures inferiors als 6º estan localitzades a l'interior i les serralades;  les zones amb els valors més suaus al litoral atlàntic i mediterrani i les illes. 
- a l'estiu, les temperatures amb valors més frescos, inferiors als 21º, es localitzen a la meitat nord i zones muntanyenques, mentre que les temperatures més caluroses es donen a l'interior i en la meitat sud peninsular, així com les valls de l'Ebre i del Guadalquivir i les illes.


3. ATLAS CLIMÁTICO (AEMET)

Mapes climàtics dels valors mensuals i anuals de precipitacions i temperatures


font: http://agroclimap.aemet.es/#

La xarxa hidrogràfica

UNA XARXA HIDROGRÀFICA DISIMÈTRICA

Mapa de la divisòria de les aigües
Font: Mapa interactivo de España http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/1391

La basculació de la Meseta cap a l'oest amb el plegament alpí i la disposició de les serralades peninsulars, ha originat una xarxa hidrològica disimètrica: els rius del vessant atlàntic  drenen les aigües del 70% del territori peninsular, són més llargs i amb pendent escassa, mentre que els rius mediterranis ocupen una superfície molt més menuda, el 30%, són curts i han de salvar el desnivell des del seu naixement fins la costa en un curt tram, exceptuant l'Ebre.

MAPA i DESCRIPCIÓ DELS VESSANTS HIDROGRÀFICS


El mapa representa els vessants hidrogràfics peninsulars. El relleu, la vegetació, el sòl i sobretot el clima, influeixen en les característiques dels rius:

-Els rius del vessant mediterrani transcorren per una reduïda conca, són curts, molt erosius, amb un cabal escàs i irregular i pateixen un fort estiatge. L'Ebre n'és l'excepció; de fet és el més cabalós d'Espanya i presenta una caràcter diferenciat de la resta de rius d'aquest vessant: llarg, extensa conca i cabalós per l'alimentar-se de nombrosos afluents del Pirineu.

-Els rius del vessant atlàntic són els de major longitud i cabal malgrat l'escasses preciptacions del clima mediterrani de l'interior peninsular, doncs tenen unes conques molt extenses i una atapeïda xarxa d'afluents, encara que tenen un cabal irregular pel clima pel que transcorren, sobretot els del sud.
L'excepció és el Miño, que vessa en l'Atlàntic, és curt, amb un cabal abundant i regular degut a les característiques del clima atlàntic per on transcorre.

-Els rius del vessant cantàbric són nombrosos i curts amb una gran força erosiva, doncs naixen prop de la mar i han de salvar un desnivell considerable en un curt tram fins la desembocadura, però amb un cabal elevat i regular degut al clima atlàntic per on transcorren.

Els dominis climàtics d'Espanya

ELS DISTINTS CLIMES DE LA PENÍNSULA, LOCALITZACIÓ i LES SEUES CARACTERÍSTIQUES


CLIMA ATLÀNTIC o OCEÀNIC atemperat plujós

Localització. Nord peninsular: des de franja litoral de Galícia, cornisa  Cantàbrica fins el nord de la costa Mediterrània.
Factors. Proximitat a l'Atlàntic i latitud.
Precipitacions.Abundants i regulars al llarg de l’any, superiors a 800mm. Màximes en hivern/mínimes en estiu; són menors en zones més allunyades de la costa, en les zones de transició cap al clima mediterrani, on  poden haver fins dos mesos secs.
Temperatures. Hiverns suaus/estius frescos, amb poca amplitud tèrmica entre 10-12ºC. poc contrastades al llarg de l’any per influència termorreguladora del mar. Major amplitud en zones més allunyades del litoral.


CLIMA MEDITERRANI
Localització. Ocupa la  zona més extensa de la  península: interior peninsular, costa mediterrània i les Illes Balears, Ceuta i Melilla. 
Les precipitacions són escasses i irregulars,  entre 800 i 300 mm, amb una marcada sequera estival motivada per la influència del Anticicló de les Açores.  Les precipitacions i temperatures varien entre la costa i l'interior i per la latitud. Les màximes precipitacions es donen en els equinoccis, a excepció de les zones més septentrionals que es produeixen a l'hivern. 
Presenta dos subtipus: mediterrani d'interior i mediterrani costaner.

 -MEDITERRANI D'INTERIOR. Continentalitzat sec d'hiverns freds

Localització. Interior peninsular i Depressió de l’Ebre; és el clima que ocupa major extensió.
Precipitacions. Escasses, entre 800-300 mm anuals. Màximes en hivern i equinoccis. Més abundants en el nord i oest de la zona climàtica degut a les borrasques atlàntiques.
Temperatures: Acusada continentalització per l'aïllament de la influència marina, hiverns freds/estius calorosos. Elevada amplitud tèrmica (> a 16ºC).
Es diferencien vàries zones: submeseta-nord, submeseta-sud, Extremadura i interior d'Andalusia.
- MEDITERRANI COSTANER. Temperat sec d'hiverns suaus


Localització: Costa Mediterrània, des de Girona fins la costa sudatlàntica, Balears, Ceuta i Melilla.
Distinció de subtipus:

-Costa Nord

-Costa central
-litoral Atlàntic andalús

Precipitacions. Escasses i irregulars, entre 300-800 mm. Mínimes en estiu/màximes en l'hivern i equinoccis. Diferències al llarg de la costa: més abundants en la zona litoral nord i costa atlàntica andalusa per estar afectades per les borrasques atlàntiques; menys abundants conforme se descendeix cap al  sud de la costa mediterrània. En les costes mediterrànies les màximes es donen a la tardor per la gota freda.

Temperatures. Amplitud tèrmica moderada (entre 12-16ºC.) Hiverns suaus (mitjanes superiors a 10ºC) i estius calorosos (més de 22ºC). Diferències per latitud: augmenten de nord a sud.
 -CLIMA MEDITERRANI ÀRID


Localització. Sud-est peninsular, des del sud d’Alacant fins Almeria i àrees reduïdes de l'interior.
Factors. El relleu dificulta la influència de les borrasques atlàntiques i la proximitat a Àfrica permet l'arribada de l'aire sec i càlid.

Precipitacions. Escasses <300mm. Forta sequera en estiu.

Temperatures. En el litoral mediterrani hiverns càlids/ estius calorosos, amb mitjanes anuals >18º; en l'interior hiverns freds.

 CLIMA DE MUNTANYA

Localització. En zones muntanyenques a més de 1000 m. Característiques modificades pel clima de la zona.
Precipitacions. Abundants, superiors a
1000 mm, menors en latituds meridionals. Tempestes en estiu en  hivern en forma de neu.


Temperatures. Hiverns freds/estius frescos. Diferéncies per latitud.

 CLIMA CANARI SUBDESÈRTIC o SUBTROPICAL  
Localització: Illes Canàries. 
Factors. La localització en el Atlàntic, propera a la zona subtropical i al continent africà rep influències variades: l'anticicló de les Açores els vents alisis; l'aire sec i càlid africà. El relleu insular modifica el clima (microclima).
Precipitacions.  Molt escasses i irregulars, inferiors a 300mm. En les illes més orientals no superen els 150mm. En les zones més altes i a sobrevent  poden arribar a 1.000mm.
Temperatures. Càlides durant tot l'any, amb una mitjana anual de 20ºC. 


Mapes del sistema urbà d'Espanya comentats

1. Mapa de la jerarquia urbana

EXEMPLE DE DESCRIPCIÓ:

El sistema de ciutats en Espanya es caracteritza per ser bipolar o bicèfala amb dues grans metròpolis, Madrid i Barcelona, l'àrea d'influència de les quals s'estén a nivell nacional; i jeràrquica. Atenent al tamany, a les funcions, els serveis que presten i la intensitat de les relacions amb la resta de nuclis, el sistema es jerarquitza de la següent forma: metròpolis nacionals; metròpolis regionals de primer ordre; metròpolis regionals de segon ordre; ciutats mitjanes i menudes de tercer i quart ordre. (consultar conceptes i explicació detallada en els materials)


2. Mapa de la xarxa urbana


PASSOS PER A FER COMENTARI:

1r. Presentació del document (descripció): 
- Cal observar atentament el mapa: títol, llegenda, cronologia (data, període...) que permet identificar el tema. 
- Identificar el tipus de mapa, fenòmen geogràfic representat i l'espai al que es refereix (el mapa és de principi dels noranta; no obstant ens serveix per al que ens interessa). 
- Identificar les àrees espacials més significatives, diferenciant/comparant a grans trets les diferents àrees representades. 

2n. Comentari ordenat: 
Explicar el fenòmen geogràfic representat, determinant les causes i conseqüències. En aquest cas, l'explicació ha de donar resposta a: 
- cóm és la distribució de les principals aglomeracions urbanes? 
- On es localitzen els principals eixos urbans? 
- Quins possibles factors l' expliquen?

3r. Conclusions: 
- El comentari deu finalitzar amb alguna conclusió: síntesis de les idees més signicatives; fer referència a algun aspecte important del tema que no s'haja assenyalat...


⇰EXEMPLE DE COMENTARI (apareixen en negreta els conceptes relacionats a tindre en compte en el comentari)

Es tracta d'un mapa temàtic de la xarxa urbana espanyola que mostra, superposades sobre les delimitacions autonòmiques, les àrees més intensament urbanitzades d'Espanya a principi dels noranta, utilitzant cercles de distints tamany per assenyalar la localització i tamany de les principals ciutats i aglomeracions urbanes. En el mapa també es localitzen els eixos urbans delimitats amb una línia i identificats amb el seu nom. D'aquesta manera, el mapa reflexa clarament el desequilibri en la distribució espacial de les ciutats i de les aglomeracions urbanes que presenta Espanya.

Les principals ciutats i aglomeracions es concentren en la perifèria peninsular i les illes, mentre que l'interior està poc urbanizat, encara que és a l'interior on es localitza la major aglomeració d'Espanya, Madrid (amb més de 3 milions d'habitants en 1991). Les comunitats autònomes amb el major número de ciutats més poblades són Madrid, Catalunya, País Valencià, Andalucia i País Basc. El contrast és especialment acusat entre les ciutats de major tamany: si ens fixem, de les 21 aglomeracions urbanes amb més 250.000 habitants, sols Madrid i Valladolid estan a la Meseta, que en canvi ocupa quasi la meitat del territori peninsular.

En les zones litoral i prelitorals, les ciutats es localitzen en quatre eixos urbans:
 - La franja litoral atlàntica-gallega, que s'estén per l'occident de Galícia (Ferrol, A Coruña i Vigo) amb prolongacions cap a l'interior (Ourense i Lugo);
- La franja cantàbrica o del nord, que ocupa l'espai comprés entre Astúries (Oviedo-Gijón-Avilés) i Pamplona, també amb ramificacions cap a l'interior (León, Burgos, Logroño);
- La franja mediterrània oriental, conectada amb la franja cantàbrica a través de la vall de l'Ebre, s'estén des de Girona fins Cartagena i constitueix l'eix urbà més important d'Espanya;
- El subsistema urbà andalús articulat entorn a dos eixos: l'eix litoral (des d'Almeria fins Huelva) i l'eix del Guadalquivir (des de la costa atlàntica fins Jaen).
- Madrid en el centre peninsular, es configura com l'eix principal de l'interior.

Les causes d'aquesta desigual distribució de les principals ciutats i aglomeracions urbanes estan relacionades amb el major dinamisme econòmic i funcions d'aquestes zones (industrialització i terciarització...) i la consegüent urbanització que ha donat com resultat el que les ciutats s'hagen constituït com elements básics del poblament i ocupació del territori. La indústria ha estat el factor més important d'urbanització des de la segona meitat del segle XIX. Aquest procés es va intensificar en els anys seixanta i setanta del segle XX (ací cal fer breu referència a la relació amb les migracions interiors i les seues causes), juntament amb el creixement del sector terciari en general i del turisme en particular, i que explica en bona part la configuració de l'eix mediterrani i de la costa andalusa.

En conclusió: (resumir sintèticament les idees, comentar aspectes importants relacionats amb el tema...)


3. Mapes per comparar la relació entre els eixos urbans i els eixos potencials de desenvolupament econòmic
Font: Ministerio de Economia

El turisme a Espanya

TEMA EL TURISME i exercici PAU

1. La importància econòmica del turisme a Espanya.
2. Els factors del creixement del turisme en la segona meitat del segle XX
- Interns
- Externs
3. El turisme internacional
4. El turisme nacional
5. El turisme residencial
6. Les principals zones turístiques
7. Els problemes i solucions


MAPA DE LES ÀREES TURÍSTIQUES


PRESENTACIÓ




 ARXIU PDF EXAMEN PAU EXERCICI 2 EL TURISME

Els Espais Industrials

TEMA ELS ESPAIS INDUSTRIALS i exercicis PAU

1. La importància de la indústria en Espanya
2. El procés d'industrialització
3. L'estructura sectorial de la indústria
4. La localització de la indústria. Els factors. Els desequilibris. Les àreees més industrialitzades i eixos d'expansió. Les àrees en decliu i d'industrialització moderada
5. Els problemes i les polítiques industrials


ESQUEMA



MAPA DE LES ÀREES INDUSTRIALS


ESTRUCTURA SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA, LOCALITZACIÓ i ÀREES



 ARXIU PDF EXAMEN PAU Exercici 2 SECTORS ECONÒMICS I INDÚSTRIA

 ARXIU PDF EXAMEN PAU EXERCICI 2 CARACTERÍSTIQUES INDÚSTRIA, ESPAIS INDUSTRIALS,PROBLEMES

Mapa anamòrfic de la distribució de la població a Espanya

MAPA ANAMÒRFIC DE LA POBLACIÓ

Una altra forma de representar el desequilibri de la desigual distribució de la població. 
(realment, el mapa impresiona 😧)

Naturalesa i mediambient. Els Parcs Naturals

ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS

A l'Estat espanyol es contemplen els espais protegits establerts en la Llei 42/2007.  
-Parcs Nacionals. Són els que tenen el més alt grau de protecció pel seu valor ecològic. Presenten ecosistemes pocs alterats, tant geològicament com de flora i fauna. 
-Parcs Naturals. Són zones d'alt valor natural, però que combinen la protecció amb l'activitat humana: explotació dels recursos, com l'agricultura i la ramaderia, així com habitatges i turisme. 
-Reserves Naturals. Són ecosistemes amb elements biològics singulars o fràgils. Tenen la consideració de reserva natural de protecció integral, amb intervencions restringides a personal especialitzat.
-Monuments naturals. Són formacions naturals d'espaecial singularitat, raresa o bellesa.
-Paisatges protegits. Són àrees preservades pels seus valors estètics i culturals. 




MAPA INTERACTIU PARCS NATURALS (clic en l'enllaç o en el mapa)





EL PARC NATURAL D'ORDESA i MONTE PERDIDO

El balanç hídric i el problema de l'aigua en Espanya.

1. MAPA DEL BALANÇ HÍDRIC ANUAL (en hm3)
Font: profes.net

El mapa del balanç hídric per conques hidrogràfiques permet observar les conques amb superàvits i amb dèficits
La disponibilitat de l'aigua varia en termes absoluts entre unes conques i altres per la desigual distribució del recurs, però aquestes variacions són encara majors si es relaciona la disponibilitat amb la demanda. 
Les majors demandes es concentren en l'arc mediterràni, amb major dinamisme econòmic i demogràfic, precisament una zona amb escassos recursos d'aigua. Així, les conques hidrogràfiques atlàntiques tenen superàvit front a la demanda en eixes conques, mentre que les mediterrànies acusen dèficit, exeptuant l'Ebre.


2. LA POLÍTICA HIDRÀULICA

Per atendre les necessitats, les polítiques hidràuliques han consistit en costoses obres d'infraestructures: embassaments, canals, depuradores, reutilització, desaladores i transvasaments per transportar aigua a zones que apenes disposen.

- La política hidràulica en el segle XX ha estat centrada en la construcció d'embassaments per a regular els rius i per a la producció d'energia hidroelèctrica. Aquestes obres suposen una gran despesa, provoquen impactes ambientals,  i moltes vegades han acabat amb 'economia tradicional de la zona i el desplaçament forçat de la població.

- La Llei d'Aigües de 1985: preveia la transferència entre conques.

- El Pla Hidrològic Nacional (PHN) de 2001: preveia la millora i modernització dels regadius i el transvasament de les aigües de l'Ebre. Provocà polèmica des del primer moment i  l'oposició de les comunitats autònomes per on transcorre el riu, a més de les organitzacions ecologistes, doncs afecta l'equilibri ecològic de la conca, de la pesca i els cultius del Delta de l'Ebre, a més del retrocés o desaparició del propi delta.

- El Programa AGUA es presenta com l'alternativa al PHN: incorpora una cultura de l'aigua basada en el control de la demanda, reduir la pèrdua per conducció, reducció del consum agrícola i eficiència dels sistemes de reg, la reutilització de les aigües residuals, la desalació... La informació dels objectius i polítiques d'aquest programa ja no està disponible en la web oficial del Ministeri: l'actual govern del PP (2012), ha deixat de banda el programa.


3.GRÀFIC DE LA CONSTRUCCIÓ DE PRESES DURANT EL SEGLE XX




http://www.embalses.net/


5. EL POLÈMIC TRASVASAMENT DE L'EBRE, DEROGAT ACTUALMENT

Els règims fluvials

ELS RÈGIMS FLUVIALS DEL RIUS PENINSULARS


El règim fluvial és el comportament del cabal d'un riu al llarg de l'any en quantitat i regularitat. Els cabals dels rius i la seua regularitat o irregularitat varien principalment en funció del clima, el relleu, el sòl i la vegetació (quantitat de precipitacions, retenció nival, fusió de les neus, evaporació, infiltració i retenció de l'aigua).

La representació gràfica dels règims fluvials amb hidrogrames permet el seu anàlisi i observar les diferències entre els rius de les diverses àrees climàtiques d'Espanya.

Els tipus de règims fluvials que es poden distingir són:

-NIVAL,  propi dels rius d'alta muntanya en el que les pricipitacions en forma de neu són importants. El seu cabal s'alimenta principalment del desgel.

-NIVOPLUVIAL i PLUVIONIVAL, són règims mixtos, propis dels rius de muntanya de mitjana altitud. El seu cabal s'alimenta tant de les pluges com del desgel.

-PLUVIAL,  en el que es poden establir distints tipus, atenent la quantitat i distribució estacional de les pluges: PLUVIAL OCEÀNIC, PLUVIAL MEDITERRANI i PLUVIAL SUBTROPICAL.

 NIVAL
 NIVOPLUVIAL
 PLUVIONIVAL
 PLUVIAL OCEÀNIC
 PLUVIAL MEDITERRANI
 PLUVIAL SUBTROPICAL
mapes de Geoflash
👇
ANIMACIÓ HIDROGRAMES dels distints règims fluvials peninsulars

ANÀLISI i COMENTARI d'HIDROGRAMES