L'ampliació nord del port de València i una història de destrucció del territori repetida: litoral, horta històrica i vides.
Imatge interactiva 👇
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris problemes_ciutats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris problemes_ciutats. Mostrar tots els missatges
Vestigis de la muralla àrab a València
L'absència de polítiques de salvaguarda i conservació del patrimoni històric dóna lloc a una dolenta conservació i la destrucció de l'entorn. Així trobem els pocs vestigis de la muralla àrab que queden a València (📷 fotografies personals)
La Torre de l'Àngel és una torre que formava part de l'antiga muralla àrab de València. Rep el seu nom al situar-se al costat del carrer de l'Àngel.
|
|
|
Restes de la muralla àrab al Carrer de les Salines, Barri del Carme, a la Ciutat Vella de València
La lamentable situació en què es troba la Torre de l'Àngel
La Torre de l'Àngel és una torre que formava part de l'antiga muralla àrab de València. Rep el seu nom al situar-se al costat del carrer de l'Àngel.
Està datada del segle XI i es considera Bé d'Interés Cultural. Es tracta d'un dels pocs vestigis de l'època islàmica de la ciutat, i s'envolta entre patis d'habitatges particulars. És de planta semicircular, de construcció massissa de maçoneria.
La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al segle XI al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.
Després de la caiguda del Califat de Còrdova, a començament del segle XI, València es va convertir en capital d'un Regne de Taifes, i, per tant, va experimentar un important creixement urbanístic.
Durant el regnat d'Abd al-Aziz (1021-1061) es va construir una nova muralla amb el propòsit de protegir a la població i a aquells que arribaven d'altres llocs d'al-Àndalus. Segons la descripció que ens hi ha llegat el geògraf al-Udrí, la muralla era de gran perfecció i tenia set portes. Estava construïda de ciment i tenia torres semicirculars d'obra fins a l'última altura, on s'obrien en una sala voltada. En l'actualitat poden veure's encara restes d'algunes d'aquestes torres, especialment en l'actual barri del Carme, a Ciutat Vella. (font wikipedia)
La planificació i els problemes de les ciutats
1.- ELS PLANS D'ORDENACIÓ URBANA (PGOU)
En l'actualitat, el creixement o remodelació de les ciutats segueix una planificació prèvia mitjançant els Plans Generals d'Ordenació Urbana aprovats pels primers ajuntaments democràtics als anys 80.
El PGOU té com objectiu ser una ferramenta per a la correcta planificació integral de les actuacions urbanístiques per part de les autoritats municipals, provincials, autonòmiques i estatals. Des de 1997 les competències urbanístiques estan atribuides a les comunitats autònomes.
Objectius:
- Detindre l'especulació i previndre el caos urbanístic.
- Salvaguardar el patrimoni.
- Especificar en el plànol l'espai dedicat a carrers, jardins, places, vies de comunicació, equipaments i serveis...
- Determinar els usos del sòl urbanitzables i del no-urbanitzable.
Ara bé, des dels anys 90 la majoria de pobles i ciutats han reformat els PGOU amb la requalificació del sòl urbanitzable, contribuint a la bombolla immobiliària (causa important de la crisi actual).
Ací tenim un exemple de les conseqüències d'aquesta política de requalificació del sòl urbanitzable de la ciutat d'Àvila. Fixeu-vos en la superficie requalificada i en el número de vivendes construides en els darrers 12 anys (1998-2010).
2.- ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS
Les nostres ciutats tenen problemes de planificació urbana, medioambientals, d'infraestructures, transport, socials, de qualitat de vida...
Fotoproblemes de les ciutats ⇓
 |
 |
La degradació del casc antic i d'edificis industrials d'interés
 |  |
Edifici industrial en Marxelenes
 |
Naus industrials de Macosa en València
 |
⇰PÀGINA "BODRIOS ARQUITECTÓNICOS EN MALAGA": Actuacions urbanístiques amb la destrucció d'edificis d'interés.
Residus urbans
 |
Contaminació
* Problemes de planificació:
- absència de consens del model de creixement urbà (on són els plans de la ciutat sostenible?)
- descrèdit dels plans urbanístics
- descoordinació entre les distintes administracions
- especulació immobiliària...
* Problemes de salvaguarda del patrimoni històric-artístic:
- deteriorament del casc antic (una de les causes és el despoblament d'aquesta zona de les ciutats i que ocasiona l'existència de moltes vivendes deshabitades i els interessos especulatius)
- enderrocament d'edificis d'interés (el patrimoni industrial, per exemple)
* Problemes medioambientals:
- contaminació atmosfèrica, derivada dels gasos dels automòbils, calefaccions, climatitzadors i indústries contaminants... que provoca malalties, "smog", etc.
- contaminació acústica: soroll excesiu pel tràfic elevat, oci, activitats econòmiques de tot tipus.
- contaminació del sòl: la ciutat produeix gran quantitat de residus sòlids contaminants (fem en constant augment per persona, abocadors incontrolats, construcció excesiva de vies de comunicació (l'asfalt destrueix el mediambient, les zones d'activitat rural, el paisatge...)
- contaminació de l'aigua pels residus abocats als rius, al mar...
- microclima urbà, amb vàrios graus per sobre de l'entorn
- congestió pel creixement dispers de les ciutats, especialització i escassa inversió en transport públic.
* Problemes socials:
- d'accés a la vivenda (cares)
- marginació social de col.lectius desfavorits, mendicitat, delinqüència...
3.- SOLUCIONS
- limitació del tràfic rodat i ampliació de xarxes de transport urbà respectuós amb el medi ambient.
- incentivar la recollida selectiva dels residus urbans.
- polítiques de benestar social per a minories marginals.
- facilitar l'accés a la vivenda.
- plans de revitalització del casc antic (salvaguarda dell patrimoni, rehabilitació de centre històric) i de les zones perifèriques degradades.
- millora d'infraestructures i serveis públics: espais verds i culturals...
El problema de la vivenda
Front al drama dels desnonaments i la falta d'una vivenda digna per a milers de persones, el parc de vivendes buides no para de créixer en totes les ciutats.
És responsabilitat de les administracions públiques locals, autonòmiques i estatal públiques posar en marxa la solució de manera urgent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
