Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 10-LA POBLACIÓ ESPANYOLA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 10-LA POBLACIÓ ESPANYOLA. Mostrar tots els missatges

Projeccions de població fins 2070 en Espanya

Els estudis de població permeten realitzar projeccions futures i preveure conseqüències, necessitats... (sempre i quan es mantinguen les tendències actuals, la qual cosa es difícil de preveure).

Ací podem vore algunes gràfiques (passa el cursor per sobre de la gràfica):

Projeccció de la població total


Projecció de la taxa de defuncions i naixements


Projecció del percentatge de població jove menor de 18 anys i de població major de 65 anys


Font: https://www.epdata.es/ editat per Europa Press

Pandèmia Covid-19 i Demografia

La mortalitat, la natalitat, les migracions: amb major o menor intensitat, totes les variables demogràfiques s'han vist afectades per la pandèmia Covid-19 que començà a manifestar-se fa un any. Sobretot, la mortalitat i la natalitat i, en conseqüència, l'accentuació del creixement vegetatiu negatiu.

1. LA MORTALITAT

Si bé la mortalitat ha anat augmentant lleugerament des de finals del segle XX degut, principalment, a l'envelliment de la població,  la pandèmia ha augmentat el número de defuncions:
- en 2019 hi hagueren 414.914 defuncions.
- en 2020 han estat 501.026, de les quals 56.000 es corresponen a morts confirmades pel Covid-19. (👇passa el cursor per sobre la gràfica)
  


L'augment del número de morts ha incidit en l'augment de la TBM del 2020: 
- en 2019 la TBM (taxa bruta de mortalitat: relaciona el número de defuncions per qualsevol causa en un any per cada mil habitants) era de 8,8 %0
- en 2020 se situa en 10,5 %0 (dades provisionals)(👇passa el cursor per sobre la gràfica)



En la següent gràfica de defuncions setmanals acumulades 2017-2020 i primer trimestre de 2021, s'observa l'evolució del número de defuncions al 2020 a partir de la primera onada de la pandèmia, en la setmana 14 (del 30 de març al 5 d'abril), i la comparació respecte als anys immediatament anteriors.



2. LA NATALITAT

El descens de la natalitat s'ha accentuat durant el 2020 en el context de la pandèmia (a l'igual que en els països de l'entorn):
- en 2019 es registraren 358.000 naixements. La taxa de natalitat era del 7,62 per mil habitants.
- en 2020 han estat 338.000 naixements (dades provisionals).

Es pot observar en la següent gràfica la disminució significativa del número mensual de naixements a partir d'octubre de 2020.
(👇passa el cursor per sobre la gràfica)


Ja haviem analitzat que la natalitat presenta una constant tendència a disminuir des de 1975 i les seues diverses causes, així com el descens significatiu a partir de la crisi econòmica de 2008 (bombolla financera, especulació, reforma laboral, atur, precarietat...). Ara al descens s'afegeixen els efectes socioeconòmics i la incertesa de la pandèmia.

     %0


3. CREIXEMENT NATURAL o VEGETATIU

El creixement natural o vegetatiu de la població (la diferència entre la natalitat i la mortalitat) ja era propera al 0 a l'any 2000 i des de 2015 el saldo vegetatiu és negatiu.

L'augment de la mortalitat en 2020 i la disminució de la natalitat en 2020-2021, incrementarà el creixement vegetatiu negatiu (al 2019 era de 57.146 persones.)


En la següent gràfica, podem observar (i recordar) com ha evolucionat l'índex o taxa de natalitat i de mortalitat des de 1940 fins 2015, expressat en %0. Recordem que l'espai entre la línia que representa la taxa de natalitat (blava) i la que representa la taxa de mortalitat (roja), ens indica el creixement natural o vegetatiu de la població.



4. LES MIGRACIONS

Les restriccions de la mobilitat per la pandèmia Covid-19 ha produit una reducció dels fluxos migratoris, tant la immigració exterior com l'emigració cap a l'exterior.

Immigració exterior: 245.301 
Emigració exterior: 131.445
Emigració exterior 297.368

La demografia bipolar valenciana

DESPOBLACIÓ i ENVELLIMENT A L'INTERIOR i CREIXEMENT A LES GRANS CIUTATS

Les comarques interiors de València, Castelló i Alacant són les zones amb creixement vegetatiu negatiu (més morts que naixements), mentre que a les àrees pròximes a les capitals registren més naixements que morts.

El 79 % dels municipis espanyols han registrat més morts que naixements en els últims 20 anys.



Mapa demogràfic entre els anys 1996 i 2018 (en blau, increment de la població; en roig, els descensos). Font: INE. 

+informació https://www.eldiario.es/cv/val/demografia-bipolar-valenciana-enfront-lEspanya_0_973602819.html

La revuelta de la #EspañaVaciada

La revuelta de la #EspañaVaciada, el medio país con escasez de población y servicios que sale a la calle el 31-3-2019. 
Reclaman carreteras, trenes, internet, escuelas y médicos. Revertir la tendencia de macrourbes que se expanden a costa del resto.

En el 53% del territorio (4.375 municipios) vive el 5% de la población, con una densidad menor a 12,5 habitantes por km2 en zonas en las que la edad media supera los 50 años. En Geografía Humana, los territorios con menos de 12,5 habitantes por kilómetro cuadrado se consideran áreas en riesgo de despoblación.

MAPA DINÁMICO DE DENSIDAD DE POBLACIÓN 1/1/2018



FONTS:
https://www.eldiario.es/sociedad/Radiografia-Espana-vacia_0_882612698.html

https://www.geografiainfinita.com/2019/03/un-recorrido-por-la-espana-olvidada-y-vaciada/

A ti también te afecta la movida de las pensiones!

"¡A ti también te afecta la movida de las pensiones!", por Marta Flich


¿Qué es la hucha de las pensiones? ¿Qué ha pasado con la hucha de las pensiones? Crees que no te afecta? Dentro vídeo! 

La bretxa salarial i en les pensions

#8M2017 Dia Internacional de les Dones. 
Encara hi ha mil raons per lluitar. Sense #IgualtatDeGènere no hi ha #IgualtatReal
La desigualtat salarial entre homes i dones es perpetua després de la jubilació.
La reforma laboral, l'absència d'una llei d'igualtat salarial, enquisten la desigualtat.




Les piràmides de població. Anàlisi i comentari

1. LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ: QUÈ SÓN i EL SEU ANÀLISI


2. DOCUMENT DE LES PAUTES D'ANÀLISI i COMENTARI DE PIRÀMIDE



3. EXERCICI DE COMENTARI DE PIRÀMIDE

L'estructura de la població espanyola

Els estudis de població permeten analitzar l'estructura per edat i sexe, professional, socioeconòmica, atur, etc., i que són de gran utilitat per establir necessitats i fer projeccions futures per tal de preveure-les.


1.Gràfic de l'estructura bàsica per sexe i grups d'edat a 1/1/2011 (font EL PAÍS)



2. Presentació La població espanyola. Estructura i perspectiva de futur



3. Gràfics sobre l'atur

GRÀFICS DE L'EVOLUCIÓ ACTUALITZADA DE L'ATUR D'ESPANYA i COMPARATIVA AMB PAÏSOS EUROPEUS
http://www.datosmacro.com/paro/espana

http://www.datosmacro.com/paro

CON LA CRISIS EL PARO EN ESPAÑA HA AUMENTADO  (ENERO DE 2012). LA DIFERENTE METODOLOGÍA DE LA EPA, EL PARO REGISTRADO Y EL INEM PROVOCA UN BAILE DE CIFRAS:  ¿CUÁNTOS PARADOS HAY REALMENTE EN ESPAÑA?: Entra i averigua-ho


ELS EFECTES DE LA REFOMA LABORAL: TOTS ELS INDICADORS DE TREBALL i ATUR EMPITJOREN ENTRE 2012 i 2013. Quadre comparatiu de l'EPA

Exercicis de la població





1. EXERCICI SOBRE EL MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ


2. EXERCICI ENVELLIMENT POBLACIÓ


3. EXERCICI SOBRE L' ÈXODE RURAL


4. LA IMMIGRACIÓ

La població espanyola. Esquema del tema

LA POBLACIÓ ESPANYOLA. Introducció i esquema del tema. 

En esta unitat s’estudia la dinàmica de la població de l’ Estat Espanyol atenent sobretot als canvis experimentats en el segle XX fins l'actualitat. 

En aquest període ha existit un creixement constant, encara que amb diferents ritmes i amb un comportament territorial desigual

Des de les darreres dècades del segle XX assistim a un descens del creixement vegetatiu i l'envelliment de la població

D’altra part, els moviments migratoris estan experimentant canvis importants:
- Les migracions interiors han perdut la importància que tingueren en els anys 60-70.
- L'emigració cap a l'exterior també fou un fenòmen important en les dècades 60 i 70. La conjuntura econòmica de crisi actual ha provocat de nou l'emigració de joves cap a països europeus.
- Durant la dècada de 1990 i fins l'esclat de la crisi al 2008, l'Estat Espanyol ha invertit la tendència històrica de país emigrant per convertir-se en país receptor d’ immigrants. La crisi actual ha paralitzat aquest procés. 

Tanmateix, s’estudia l’ estructura de la població i les desigualtats demogràfiques espacials: en la distribució de la població en el territori, per edat i sexe i socio-econòmica.

ESQUEMA GENERAL DEL TEMA (font Toni Pitarch)

Quina recuperació econòmica?

Evolució de l'ocupació per tipus de contractació 2008-2013
El gráfico muestra la evolución del volumen de ocupados por tipo de empleo año a año. Vemos que en 2008, en los albores de la crisis, cayó el empleo temporal (especialmente el de jornada completa) y el autónomo. 

A partir de entonces, todos los años ha habido destrucción neta de empleo asalariado a jornada completa, sea de carácter indefinido o temporal. En cambio, los contratos temporales de jornada parcial, el empleo asalariado más precario, se incrementaron en 2010, 2011 y 2013, con un ligero retroceso en 2012.


Evolució de l'ocupació segons tipus de contractació i període governamental
En los últimos cuatro años de gobierno del PSOE (2007-2011) el balance muestra una caída global de 2,2 millones de ocupados, producto de una disminución del empleo a jornada completa, especialmente el temporal (1,5 millones) pero también el indefinido (330.000) y el autónomo (400.000).

A finales de 2011 se produjo el cambio de gobierno y en 2012 el PP impuso una reforma laboral que debilitó el poder social de negociación de la población asalariada, incrementando los márgenes de discrecionalidad de la patronal. 
En los dos años completos transcurridos (2012 y 2013) se perdieron 1,3 millones de empleos pero en esta ocasión los más perjudicados fueron los asalariados indefinidos a jornada completa (910.000 ocupados menos) seguidos por los temporales a jornada completa (otros 660.000); simultáneamente se incrementó la ocupación a jornada parcial.

Piràmide de població dinàmica 1991-2050

La piràmide de població és un histograma que permet analitzar l'estructura de la població per edat i sexe i els fets històrics que han tingut repercusions demogràfiques així com fer projeccions de l'estructura futura per preveure problemes i necesitats i planificar polítiques econòmiques i socials.                

Veiem-ho  en aquesta piràmide dinàmica 1991-2050 (font: eumed)

Atur, comparativa de l'evolució per països

 GRÀFICS D'EVOLUCIÓ DE L'ATUR ACTUALITZADA CADA ANY EN ESPANYA i COMPARATIVA AMB PAÏSOS D'EUROPA i MON (en %).
En el cas d'Espanya, s'observa clarament a partir de 2008 els efectes de la crisi econòmica i la reforma laboral de caràcter neoliberal de 2012,  amb un gran increment de l'atur.



QUÈ SAPS DE LA REFORMA LABORAL DE 2012?