Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tècniques_geografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tècniques_geografia. Mostrar tots els missatges

Flashes de Geografia

Un recurs per aprendre de manera interactiva i simulacions algunes tècniques de representació en geografia: gràfics, climogrames, cliosèries, mapes de coropletes...  (Encara que les dades de població no estan actualitzades, aprofita igualment per aprende el que ens interessa).

FLASHES DE GEOGRAFIA (habilitar adobe flash, una aplicació que deixarà de funcionar en 2021)



📹 GRAVACIÓ de l'APLICACIÓ:
Animació d'hidrogramesdels distints règims fluvials 


Les piràmides de població. Anàlisi i comentari

1. LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ: QUÈ SÓN i EL SEU ANÀLISI


2. DOCUMENT DE LES PAUTES D'ANÀLISI i COMENTARI DE PIRÀMIDE



3. EXERCICI DE COMENTARI DE PIRÀMIDE

Distribució de les precipitacions i temperatures. Mapes

1. Mapa de la distribució mitjana anual de les precipitacions i descripció 

Mapa d'isohietes
Isohieta: Línia que uneix en un mapa els punts que tenen la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat.
 
➨Descripció:

Atenent els valors de les precipitacions mitjanes anual, es poden diferenciar distintes àrees:

- Espanya Humida: amb valors superiors als 1000 mm. i localitzada en la franja septentrional i les zones de majot altitud de les serralades.
- Espanya de transició o semihumida: amb valors entre 1000 i 600 mm., localitzada en la franja paral.lela a l'anterior com són les vessants sud de les serralades Cantàbrica, Pirineus i del Massís Galàic i a l'interior en les altituds mitjanes dels sistemes Central, Ibèric, Bètic, Sierra Morena.
- Espanya seca: entre 600 i 300 mm. és l'area més extensa,  a l'interior de la Península, les depressions de l'Ebre, Guadalquivir, la conca del Duero, costa Mediterrània, les Balears
- Espanya molt seca: amb menys de 300 mm., localitzada al sudest peninsular i alguna zona de Zamora, interior de la vall de l'Ebre i a les Canàries.



2. Mapes de temperatures mitjanes de gener i juliol i descripció

Mapa d'isotermes amb les temperatures mitjanes de gener

Mapa d'isotermes amb les temperatures mitjanes de juliol

➨Descripció:

Pel que fa a la distribució de les temperatures, la disposició del relleu diferencia dues zones ben contrastades: 
- l'interior peninsular, caracteritzat per la continentalitat, amb una gran oscil.lació tèrmica degut a que apenes rep la influència de l'aire marí; i el litoral que sí rep aquesta influència i que suavitza les temperatures, tant a l'hivern com a l'estiu.
- a l'hivern, les zones més fredes amb temperatures inferiors als 6º estan localitzades a l'interior i les serralades;  les zones amb els valors més suaus al litoral atlàntic i mediterrani i les illes. 
- a l'estiu, les temperatures amb valors més frescos, inferiors als 21º, es localitzen a la meitat nord i zones muntanyenques, mentre que les temperatures més caluroses es donen a l'interior i en la meitat sud peninsular, així com les valls de l'Ebre i del Guadalquivir i les illes.


3. ATLAS CLIMÁTICO (AEMET)

Mapes climàtics dels valors mensuals i anuals de precipitacions i temperatures


font: http://agroclimap.aemet.es/#

Hidrogrames on line


➨ANIMACIÓ D'HIDROGRAMES DELS DISTINTS 
RÈGIMS FLUVIALS de la Península Ibérica


(Font: és una gravació de Flashes de Geografia del format flash, que deixarà de funcionar a partir de 2021) 

La xarxa hidrogràfica

➨UNA XARXA HIDROGRÀFICA DISIMÈTRICA

Mapa de la divisòria de les aigües
Font: Mapa interactivo de España http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/1391

La basculació de la Meseta cap a l'oest amb el plegament alpí i la disposició de les serralades peninsulars, ha originat una xarxa hidrològica disimètrica: els rius del vessant atlàntic  drenen les aigües del 70% del territori peninsular, són més llargs i amb pendent escassa, mentre que els rius mediterranis ocupen una superfície molt més menuda, el 30%, són curts i han de salvar el desnivell des del seu naixement fins la costa en un curt tram, exceptuant l'Ebre.

➨MAPA i DESCRIPCIÓ DELS VESSANTS HIDROGRÀFICS


El mapa representa els vessants hidrogràfics peninsulars. El relleu, la vegetació, el sòl i sobretot el clima, influeixen en les característiques dels rius:

-Els rius del vessant mediterrani transcorren per una reduïda conca, són curts, molt erosius, amb un cabal escàs i irregular i pateixen un fort estiatge. L'Ebre n'és l'excepció; de fet és el més cabalós d'Espanya i presenta una caràcter diferenciat de la resta de rius d'aquest vessant: llarg, extensa conca i cabalós per l'alimentar-se de nombrosos afluents del Pirineu.

-Els rius del vessant atlàntic són els de major longitud i cabal malgrat l'escasses preciptacions del clima mediterrani de l'interior peninsular, doncs tenen unes conques molt extenses i una atapeïda xarxa d'afluents, encara que tenen un cabal irregular pel clima pel que transcorren, sobretot els del sud.
L'excepció és el Miño, que vessa en l'Atlàntic, és curt, amb un cabal abundant i regular degut a les característiques del clima atlàntic per on transcorre.

-Els rius del vessant cantàbric són nombrosos i curts amb una gran força erosiva, doncs naixen prop de la mar i han de salvar un desnivell considerable en un curt tram fins la desembocadura, però amb un cabal elevat i regular degut al clima atlàntic per on transcorren.

Els climogrames

El climograma és un gràfic que serveix per representar la distribució de les temperatures i les precipitacions en una zona determinada durant un període d'un any.  S'elabora sobre un eix de coordenades. 
A l'eix d'abcises (horitzontal) se situen  els mesos de l'any amb la inicial centrada.
En l'eix d'ordenades esquerra s'indiquen les temperatures mitjanes amb una línia, de 5º en 5º. Si la temperatura és inferior a 0º, es prolonga l'eix vertical per sota de la línia horitzontal dels mesos.
En l'eix d'odenades dret s'indiquen les precipitacions mensuals amb una barra, a doble escala que les temperatures, de 10 en 10 mm.
L'existència o no de l'aridesa mensual del clima representat es determina utilitzant l'índex de Gaussen observant si la corva de la temperatura està per damunt de la barra de les precipitacions, doncs en aquest índex l'aridessa s'estableix per: P(mm)<2*T(ºC) o el que és el mateix: Precipitacions= Temperaturesx2

També es poden representar les precipitacions amb una línia:

Mapes del sistema urbà d'Espanya comentats

1. Mapa de la jerarquia urbana

⇰EXEMPLE DE DESCRIPCIÓ:

El sistema de ciutats en Espanya es caracteritza per ser bipolar o bicèfala amb dues grans metròpolis, Madrid i Barcelona, l'àrea d'influència de les quals s'estén a nivell nacional; i jeràrquica. Atenent al tamany, a les funcions, els serveis que presten i la intensitat de les relacions amb la resta de nuclis, el sistema es jerarquitza de la següent forma: metròpolis nacionals; metròpolis regionals de primer ordre; metròpolis regionals de segon ordre; ciutats mitjanes i menudes de tercer i quart ordre. (consultar conceptes i explicació detallada en els materials)


2. Mapa de la xarxa urbana


⇰PASSOS PER A FER COMENTARI:

1r. Presentació del document (descripció): 
- Cal observar atentament el mapa: títol, llegenda, cronologia (data, període...) que permet identificar el tema. 
- Identificar el tipus de mapa, fenòmen geogràfic representat i l'espai al que es refereix (el mapa és de principi dels noranta; no obstant ens serveix per al que ens interessa). 
- Identificar les àrees espacials més significatives, diferenciant/comparant a grans trets les diferents àrees representades. 

2n. Comentari ordenat: 
Explicar el fenòmen geogràfic representat, determinant les causes i conseqüències. En aquest cas, l'explicació ha de donar resposta a: 
- cóm és la distribució de les principals aglomeracions urbanes? 
- On es localitzen els principals eixos urbans? 
- Quins possibles factors l' expliquen?

3r. Conclusions: 
- El comentari deu finalitzar amb alguna conclusió: síntesis de les idees més signicatives; fer referència a algun aspecte important del tema que no s'haja assenyalat...


⇰EXEMPLE DE COMENTARI (apareixen en negreta els conceptes relacionats a tindre en compte en el comentari)

Es tracta d'un mapa temàtic de la xarxa urbana espanyola que mostra, superposades sobre les delimitacions autonòmiques, les àrees més intensament urbanitzades d'Espanya a principi dels noranta, utilitzant cercles de distints tamany per assenyalar la localització i tamany de les principals ciutats i aglomeracions urbanes. En el mapa també es localitzen els eixos urbans delimitats amb una línia i identificats amb el seu nom. D'aquesta manera, el mapa reflexa clarament el desequilibri en la distribució espacial de les ciutats i de les aglomeracions urbanes que presenta Espanya.

Les principals ciutats i aglomeracions es concentren en la perifèria peninsular i les illes, mentre que l'interior està poc urbanizat, encara que és a l'interior on es localitza la major aglomeració d'Espanya, Madrid (amb més de 3 milions d'habitants en 1991). Les comunitats autònomes amb el major número de ciutats més poblades són Madrid, Catalunya, País Valencià, Andalucia i País Basc. El contrast és especialment acusat entre les ciutats de major tamany: si ens fixem, de les 21 aglomeracions urbanes amb més 250.000 habitants, sols Madrid i Valladolid estan a la Meseta, que en canvi ocupa quasi la meitat del territori peninsular.

En les zones litoral i prelitorals, les ciutats es localitzen en quatre eixos urbans:
 - La franja litoral atlàntica-gallega, que s'estén per l'occident de Galícia (Ferrol, A Coruña i Vigo) amb prolongacions cap a l'interior (Ourense i Lugo);
- La franja cantàbrica o del nord, que ocupa l'espai comprés entre Astúries (Oviedo-Gijón-Avilés) i Pamplona, també amb ramificacions cap a l'interior (León, Burgos, Logroño);
- La franja mediterrània oriental, conectada amb la franja cantàbrica a través de la vall de l'Ebre, s'estén des de Girona fins Cartagena i constitueix l'eix urbà més important d'Espanya;
- El subsistema urbà andalús articulat entorn a dos eixos: l'eix litoral (des d'Almeria fins Huelva) i l'eix del Guadalquivir (des de la costa atlàntica fins Jaen).
- Madrid en el centre peninsular, es configura com l'eix principal de l'interior.

Les causes d'aquesta desigual distribució de les principals ciutats i aglomeracions urbanes estan relacionades amb el major dinamisme econòmic i funcions d'aquestes zones (industrialització i terciarització...) i la consegüent urbanització que ha donat com resultat el que les ciutats s'hagen constituït com elements básics del poblament i ocupació del territori. La indústria ha estat el factor més important d'urbanització des de la segona meitat del segle XIX. Aquest procés es va intensificar en els anys seixanta i setanta del segle XX (ací cal fer breu referència a la relació amb les migracions interiors i les seues causes), juntament amb el creixement del sector terciari en general i del turisme en particular, i que explica en bona part la configuració de l'eix mediterrani i de la costa andalusa.

En conclusió: (resumir sintèticament les idees, comentar aspectes importants relacionats amb el tema...)


3. Mapes per comparar la relació entre els eixos urbans i els eixos potencials de desenvolupament econòmic
Font: Ministerio de Economia

El plànol urbà. Anàlisi i comentari

1. EL PLÀNOL URBÀ

Les imatges satèl.lit ens permeten observar les ciutats des de l'aire i apreciar el traçat dels diversos plànols que es corresponen a distints moments de construcció i creixement, així com els nuclis urbans de la perifèria de les grans ciutats.
En aquesta imatge s'aprecia la morfologia urbana d'aquesta ciutat de la costa mediterrània, els usos del sòl, les vies de comunicació...

I en aquesta de nit es pot apreciar la ciutat i la perifèria de València que forma actualment una gran àrea metropolitana.
 Font bibliocat.com


2. EL PLÀNOL URBÀ. Presentació

Els hidrogrames. Anàlisi i comentari

1. ELS HIDROGRAMES

El règim fluvial és la fluctuació estacional del cabal d'un riu. Els factors que influeixen són el clima, el relleu, el sòl i la vegetació així com l'acció de l'home. Els diferents règims fluvials de la península són: nival, mixte (nivopluvial i pluvionival) i pluvial (oceànic, mediterrani i subtropical). 
Un hidrograma és un tipus de gràfic que representa la variació del cabal d'un riu en un punt concret (estació d'aforament) al llarg de l'any que permet analitzar el comportament del seu cabal. 
El cabal es pot representar en números absoluts (metres cúbics per segon) o amb un número relatiu denominat coeficient de cabal, útil per a comparar rius amb règims  diferents.  
Hidrogrames amb el cabal absolut


Cal parar especial atenció als rius que travessen la Meseta - Duero, Tajo, Guadiana i Gualdalquivir - que tenen una gran longitud , cabalosos i un règim complex i irregular, doncs el cabal es veu afectat per la zona climàtica per on discorren i per les aportacions dels seus afluents. El riu Duero té una clara influència nival pel cabal aportat dels seus afluents de la Serralada Cantàbrica i Sistema Central; igualment el Guadalquivir pels afluents del Sistema Bètic. Tots ells són cabalosos i s'aprecia un estiatge important.



Web catedu amb la descripció dels grans rius peninsulars Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir i el comentari del Guadiana.




2. PRESENTACIÓ: el comentari d'hidrograma del professor Isaac Buzo