Els climogrames

El climograma és un gràfic que serveix per representar la distribució de les temperatures i les precipitacions en una zona determinada durant un període d'un any.  S'elabora sobre un eix de coordenades. 
A l'eix d'abcises (horitzontal) se situen  els mesos de l'any amb la inicial centrada.
En l'eix d'ordenades esquerra s'indiquen les temperatures mitjanes amb una línia, de 5º en 5º. Si la temperatura és inferior a 0º, es prolonga l'eix vertical per sota de la línia horitzontal dels mesos.
En l'eix d'odenades dret s'indiquen les precipitacions mensuals amb una barra, a doble escala que les temperatures, de 10 en 10 mm.
L'existència o no de l'aridesa mensual del clima representat es determina utilitzant l'índex de Gaussen observant si la corva de la temperatura està per damunt de la barra de les precipitacions, doncs en aquest índex l'aridessa s'estableix per: P(mm)<2*T(ºC) o el que és el mateix: Precipitacions= Temperaturesx2

També es poden representar les precipitacions amb una línia:

Els dominis climàtics d'Espanya

ELS DISTINTS CLIMES DE LA PENÍNSULA, LOCALITZACIÓ i LES SEUES CARACTERÍSTIQUES


CLIMA ATLÀNTIC o OCEÀNIC atemperat plujós

Localització. Nord peninsular: des de franja litoral de Galícia, cornisa  Cantàbrica fins el nord de la costa Mediterrània.
Factors. Proximitat a l'Atlàntic i latitud.
Precipitacions.Abundants i regulars al llarg de l’any, superiors a 800mm. Màximes en hivern/mínimes en estiu; són menors en zones més allunyades de la costa, en les zones de transició cap al clima mediterrani, on  poden haver fins dos mesos secs.
Temperatures. Hiverns suaus/estius frescos, amb poca amplitud tèrmica entre 10-12ºC. poc contrastades al llarg de l’any per influència termorreguladora del mar. Major amplitud en zones més allunyades del litoral.


CLIMA MEDITERRANI
Localització. Ocupa la  zona més extensa de la  península: interior peninsular, costa mediterrània i les Illes Balears, Ceuta i Melilla. 
Les precipitacions són escasses i irregulars,  entre 800 i 300 mm, amb una marcada sequera estival motivada per la influència del Anticicló de les Açores.  Les precipitacions i temperatures varien entre la costa i l'interior i per la latitud. Les màximes precipitacions es donen en els equinoccis, a excepció de les zones més septentrionals que es produeixen a l'hivern. 
Presenta dos subtipus: mediterrani d'interior i mediterrani costaner.

 -MEDITERRANI D'INTERIOR. Continentalitzat sec d'hiverns freds

Localització. Interior peninsular i Depressió de l’Ebre; és el clima que ocupa major extensió.
Precipitacions. Escasses, entre 800-300 mm anuals. Màximes en hivern i equinoccis. Més abundants en el nord i oest de la zona climàtica degut a les borrasques atlàntiques.
Temperatures: Acusada continentalització per l'aïllament de la influència marina, hiverns freds/estius calorosos. Elevada amplitud tèrmica (> a 16ºC).
Es diferencien vàries zones: submeseta-nord, submeseta-sud, Extremadura i interior d'Andalusia.
- MEDITERRANI COSTANER. Temperat sec d'hiverns suaus


Localització: Costa Mediterrània, des de Girona fins la costa sudatlàntica, Balears, Ceuta i Melilla.
Distinció de subtipus:

-Costa Nord

-Costa central
-litoral Atlàntic andalús

Precipitacions. Escasses i irregulars, entre 300-800 mm. Mínimes en estiu/màximes en l'hivern i equinoccis. Diferències al llarg de la costa: més abundants en la zona litoral nord i costa atlàntica andalusa per estar afectades per les borrasques atlàntiques; menys abundants conforme se descendeix cap al  sud de la costa mediterrània. En les costes mediterrànies les màximes es donen a la tardor per la gota freda.

Temperatures. Amplitud tèrmica moderada (entre 12-16ºC.) Hiverns suaus (mitjanes superiors a 10ºC) i estius calorosos (més de 22ºC). Diferències per latitud: augmenten de nord a sud.
 -CLIMA MEDITERRANI ÀRID


Localització. Sud-est peninsular, des del sud d’Alacant fins Almeria i àrees reduïdes de l'interior.
Factors. El relleu dificulta la influència de les borrasques atlàntiques i la proximitat a Àfrica permet l'arribada de l'aire sec i càlid.

Precipitacions. Escasses <300mm. Forta sequera en estiu.

Temperatures. En el litoral mediterrani hiverns càlids/ estius calorosos, amb mitjanes anuals >18º; en l'interior hiverns freds.

 CLIMA DE MUNTANYA

Localització. En zones muntanyenques a més de 1000 m. Característiques modificades pel clima de la zona.
Precipitacions. Abundants, superiors a
1000 mm, menors en latituds meridionals. Tempestes en estiu en  hivern en forma de neu.


Temperatures. Hiverns freds/estius frescos. Diferéncies per latitud.

 CLIMA CANARI SUBDESÈRTIC o SUBTROPICAL  
Localització: Illes Canàries. 
Factors. La localització en el Atlàntic, propera a la zona subtropical i al continent africà rep influències variades: l'anticicló de les Açores els vents alisis; l'aire sec i càlid africà. El relleu insular modifica el clima (microclima).
Precipitacions.  Molt escasses i irregulars, inferiors a 300mm. En les illes més orientals no superen els 150mm. En les zones més altes i a sobrevent  poden arribar a 1.000mm.
Temperatures. Càlides durant tot l'any, amb una mitjana anual de 20ºC. 


Animacions del clima

1. L'EFECTE FÖHN o FOEHN

El relleu és un factor molt important del clima...La imatge animada representa un tipus de precipitacions orogràfiques degut a l’efecte Föhn:

- Les serralades provoquen l’ascens i descens dels fluxos de vents. Si la massa d’aire carregada d’humitat xoca contra una serralada, es veu obligada a ascendir per la vessant de sobrevent. L’aire en ascendir es refreda augmentant la humitat i provocant la saturació i condensació, donant lloc a les pluges. Quan l’aire descendeix per la vessant oposada de sotavent, la temperatura augmenta, disminueix la humitat i provoca la dissipació dels núvols.
  
- És per això que la vessant de les serralades perifèriques del Massís Galàic, Cantàbrica, Pirineus orientada a la costa (sobrevent) rep un major grau d’humitat que la vessant oposada (sotavent). Aquest fenòmen té molta influència a la Vall de l’ Ebre i el sudest de la costa mediterrània que es troben en la vessant a sotavent dels sistema Ibèric i Bètic, respectivament, i que són zones amb escasses precipitacions.



2. COM ES FORMA UN FRONT FRED




3. COM ES FORMA LA GOTA FREDA