Presentació: La diversitat històrico-cultural i el procés històric de l'organització territorial de l'Estat Espanyol
El sistema urbà espanyol. Característiques
LA XARXA URBANA D'ESPANYA (presentació del professor Isaac Buzo)
Conceptes visuals de l'espai urbà
XARXA URBANA
És el conjunt jerarquitzat de les ciutats que integren un territori o Estat.
És el conjunt jerarquitzat de les ciutats que integren un territori o Estat.
JERARQUIA URBANA
Classificació de les ciutats d'una regió en funció del tamany, dels serveis que ofereix i la seua posició com a lloc central.
|
|
METRÒPOLI
Ciutat central que es converteix en el centre impulsor del creixement d'un espai i que exerceix una influència predominant sobre un ampli territori, en el que es localitzen nuclis urbans secundaris.
ÀREA METROPOLITANA
Territori que integra una ciutat central i una sèrie de ciutats sobre el que la ciutat central projecta la seua influència financera, econòmica i administrativa.
A més de la continuïtat en l'ocupació urbana del sòl, existeix una xarxa de relacions quotidianes econòmiques i socials de caràcter marcadament urbà: important grau d'urbanització del territori, predomini de les activitats industrials i terciàries molt diversificades, interrelacions funcionals i mobilitat pendular de la població (per treball, compres, estudis, oci, cultura...), i també l'existència de sistemes de comunicacions i de transports tant interiors com exteriors (autopistes, aeroports, ferrocarril, port...).
A més de la continuïtat en l'ocupació urbana del sòl, existeix una xarxa de relacions quotidianes econòmiques i socials de caràcter marcadament urbà: important grau d'urbanització del territori, predomini de les activitats industrials i terciàries molt diversificades, interrelacions funcionals i mobilitat pendular de la població (per treball, compres, estudis, oci, cultura...), i també l'existència de sistemes de comunicacions i de transports tant interiors com exteriors (autopistes, aeroports, ferrocarril, port...).
|
 |
AGLOMERACIÓ URBANA
És una regió urbanitzada que s'estén sense solució de continuitat al llarg de vàries circumscripcions administratives (províncies o comarques o comunitats); comprén normalmente una ciutat central i ciutats o pobles satèl.lit que han quedat absorbides per la ciutat central en el seu creixement. Les aglomeracions tendeixen a constituir-se al voltant dels grans centres administratius i/o econòmics.
|
|
Distribució de les aglomeracions urbanes en Espanya
CONURBACIÓ
Unió física de dos o més ciutats pel seu creixement a través de vies de comunicació.
 |
| Font: Isaac Buzo |
RURURBANITZACIÓ
Procés d'urbanització del medi rural pròxim a les ciutats que ha donat lloc a la ciutat difusa, en el que els usos tradicionalment urbans se situen en zones rurals, com ara barris residencials, zones comercials, d'oci, polígons insdustrial, tractament de residus, etc. Entre unes zones i altres queden zones rurals, agrícoles o naturals que pateixen la pressió de nous assentaments residencials o empresarials. Aquest avanç de la ciutat sobre el medi rural està afavorit per la construcció de vies de comunicació, provocant canvis en la forma de vida rural.
|
|
 | ||
| L'avanç de la ciutat a costa del sòl agrícola fèrtil. Els interessos econòmics i l'absència d'una política de protecció de l'Horta històrica està provocant la seua desaparició. |
Què és la rururbanització?
QUÈ ÉS LA RURURBANITZACIÓ?
"La ciudad influye sobre las zonas rurales que la rodean. La demanda de suelo provoca un aumento de los precios del terreno en el centro de la ciudad. Por eso, diversos usos tradicionalmente urbanos están situándose sobre suelo rural, que es mucho más barato: polígonos industriales, grandes zonas comerciales y recreativas, barrios residenciales, entre otros.
Entre la ciudad y las zonas rurales hay unos espacios que son difíciles de calificar, pues no pertenecen plenamente a ninguna de ambas áreas. Poseen características de los dos medios, debido a un proceso de irradiación o crecimiento de la ciudad hacia las áreas rurales que la rodean, y de la succión o absorción del campo por la ciudad central.
El avance de la ciudad sobre el medio rural se denomina rururbanización. Este proceso está favorecido por la mejora de las telecomunicaciones y de las redes de transportes, y está provocando cambios profundos en la forma de vida rural. Por un lado, se abandonan las actividades agrícolas por otras industriales y de servicios, más rentables. Por otra parte, la población tradicional de agricultores, ganaderos y artesanos se sustituye rápidamente por nuevos habitantes, procedentes de la ciudad, en la que suelen seguir trabajando, y que traen una mentalidad urbana."
La planificació i els problemes de les ciutats
1.- ELS PLANS D'ORDENACIÓ URBANA (PGOU)
En l'actualitat, el creixement o remodelació de les ciutats segueix una planificació prèvia mitjançant els Plans Generals d'Ordenació Urbana aprovats pels primers ajuntaments democràtics als anys 80.
El PGOU té com objectiu ser una ferramenta per a la correcta planificació integral de les actuacions urbanístiques per part de les autoritats municipals, provincials, autonòmiques i estatals. Des de 1997 les competències urbanístiques estan atribuides a les comunitats autònomes.
Objectius:
- Detindre l'especulació i previndre el caos urbanístic.
- Salvaguardar el patrimoni.
- Especificar en el plànol l'espai dedicat a carrers, jardins, places, vies de comunicació, equipaments i serveis...
- Determinar els usos del sòl urbanitzables i del no-urbanitzable.
Ara bé, des dels anys 90 la majoria de pobles i ciutats han reformat els PGOU amb la requalificació del sòl urbanitzable, contribuint a la bombolla immobiliària (causa important de la crisi actual).
Ací tenim un exemple de les conseqüències d'aquesta política de requalificació del sòl urbanitzable de la ciutat d'Àvila. Fixeu-vos en la superficie requalificada i en el número de vivendes construides en els darrers 12 anys (1998-2010).
2.- ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS
Les nostres ciutats tenen problemes de planificació urbana, medioambientals, d'infraestructures, transport, socials, de qualitat de vida...
Fotoproblemes de les ciutats ⇓
 |
 |
La degradació del casc antic i d'edificis industrials d'interés
 |  |
Edifici industrial en Marxelenes
 |
Naus industrials de Macosa en València
 |
⇰PÀGINA "BODRIOS ARQUITECTÓNICOS EN MALAGA": Actuacions urbanístiques amb la destrucció d'edificis d'interés.
Residus urbans
 |
Contaminació
* Problemes de planificació:
- absència de consens del model de creixement urbà (on són els plans de la ciutat sostenible?)
- descrèdit dels plans urbanístics
- descoordinació entre les distintes administracions
- especulació immobiliària...
* Problemes de salvaguarda del patrimoni històric-artístic:
- deteriorament del casc antic (una de les causes és el despoblament d'aquesta zona de les ciutats i que ocasiona l'existència de moltes vivendes deshabitades i els interessos especulatius)
- enderrocament d'edificis d'interés (el patrimoni industrial, per exemple)
* Problemes medioambientals:
- contaminació atmosfèrica, derivada dels gasos dels automòbils, calefaccions, climatitzadors i indústries contaminants... que provoca malalties, "smog", etc.
- contaminació acústica: soroll excesiu pel tràfic elevat, oci, activitats econòmiques de tot tipus.
- contaminació del sòl: la ciutat produeix gran quantitat de residus sòlids contaminants (fem en constant augment per persona, abocadors incontrolats, construcció excesiva de vies de comunicació (l'asfalt destrueix el mediambient, les zones d'activitat rural, el paisatge...)
- contaminació de l'aigua pels residus abocats als rius, al mar...
- microclima urbà, amb vàrios graus per sobre de l'entorn
- congestió pel creixement dispers de les ciutats, especialització i escassa inversió en transport públic.
* Problemes socials:
- d'accés a la vivenda (cares)
- marginació social de col.lectius desfavorits, mendicitat, delinqüència...
3.- SOLUCIONS
- limitació del tràfic rodat i ampliació de xarxes de transport urbà respectuós amb el medi ambient.
- incentivar la recollida selectiva dels residus urbans.
- polítiques de benestar social per a minories marginals.
- facilitar l'accés a la vivenda.
- plans de revitalització del casc antic (salvaguarda dell patrimoni, rehabilitació de centre històric) i de les zones perifèriques degradades.
- millora d'infraestructures i serveis públics: espais verds i culturals...
El problema de la vivenda
Front al drama dels desnonaments i la falta d'una vivenda digna per a milers de persones, el parc de vivendes buides no para de créixer en totes les ciutats.
És responsabilitat de les administracions públiques locals, autonòmiques i estatal públiques posar en marxa la solució de manera urgent.
La ciutat des del tramvia a l'avió
Cent anys separen aquest dos videos; cent anys de transformacions de les ciutats.
2. València i àrea metropolitana en avió en 2010
1. Un passeig en tramvia per la Barcelona de 1908. Fixeu-vos en la gent, els edificis, els mitjans de transport...
2. València i àrea metropolitana en avió en 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
